Vallter- 30/08/2015
El retorn
de l’equip SyF a l’alta muntanya ripollesa (22km -1950m+)
En Jordi i qui escriu
aquestes línies, en Pol, ens vam animar a acabar les vacances d’estiu recorrent
una de les mitges maratons més dures i clàssiques que hi pot haver al calendari
skyrunner ripollès: la Cursa de la Marrana.
S’anomena així en el sentit
de l’ampli, panoràmic i concorregut coll de la Marrana que tanca el circ
d’Ulldeter cap al Oest, uneix el Bastiments i el Gra de Fajol i és la porta de
l’excursionista cap a la Coma del Freser i els Pics de la Vaca i de l’Infern.
El coll de la Marrana és l’eix vertebrador de la cursa, perquè tota ella
envolta per arestes i cims la Marrana.
Dissabte a la tarda recollim
dorsals, jo pernocto al refugi d’Ulldeter i en Jordi i la seva família que ha
pujat a animar-lo dormen prop de Setcases; i diumenge ens presentem a les
instal·lacions del resort d’esquí Vallter2000 mig animats i mig temorosos per
la pallissa que ens espera. La cursa s’inicia aquí però els organitzadors han
canviat el sentit de la cursa com estava establert les últimes edicions, han
respectat la longitud però han canviat el recorregut i augmentat el desnivell.
En principi els corredors havíem de descendir una part de la vall de Mentet
però els tècnics francesos de la Reserve Naturelle van prohibir el pas de la
cursa per aquest espai i els organitzadors de la prova han improvisat una
impressionant alternativa: l’ascensió explosiva del Gra de Fajol petit i el
Gran. A continuació, baixem al coll de la Marrana i ens afanyem a pujar un
trencacames de pics fins a la meta destacant el Pic de l’Infern 2869 m., el
Bastiments 2883 m., el Bacivers 2845 m. i el Pic de la Dona. L’itinerari de 22
kms recorre tota la olla de Vallter i el circ alt del Freser; en canvi l’altre
itinerari, la cursa d’11 kms puja directe al Bastiments i envolta per les
altures el circ d’Ulldeter.
Jo afronto aquesta cursa sense gaire entrenament previ, sé que en Jordi ha entrenat força i un cop comencem a córrer, passades les 9 del matí, es fa visible els nostres ritmes diferents. Farà sol tota la cursa i una temperatura massa benigne, molta suavitat fins i tot a 2900 metres d’altitud. Per començar, abans “d’escalar” el Gra de Fajol petit per la cara NE, en Jordi roda molt ràpid fent una volta de 2 kms per les pistes d’esquí de l’estació i ens separem. Descens mol entretingut fins el parking inferior de l’estació prop de l’Hotel Pastuira. Aquí comencen quasi 2 kms de pujada continuada, mol dura i pedregosa, per una pista d’esquí, entre el bosc i després per varies lleixes de l’escarpat vessant del Gra de Fajol petit, pugem en fila índia ajudant-nos amb les mans al cim del primer pic. Continuem pujant per sender menys tècnic que l’anterior al Gra de Fajol principal i baixem de cop al coll de la Marrana.
Pol baixant gra de Fajol |
Itinerari de la cursa. |
Pol arribant a meta |
Pol Martínez Rosell