Començo
a entrar al mundillo del Trailrunning molt motivat. En acabar la Marxa de
Resistència 7cims que organitza cada any el meu club excursionista, el Centre
Excursionista del Penedès, vaig estar una setmana coixejant i queixant-me dels
peus...Però la meva ànima demanava una nova
experiència esgotadora a la Muntanya, recorre una vegada més una llarga
distància rodant per un espectacular paratge natural. Aquesta
desig obsessionat fruit del cop d’endorfines generades després de la
competició, va provocar la inscripció sense estar recuperat del tot a una Mitja Marató de Muntanya de la Vall de Lord.
 |
| Vall de Lord |
Vaig
conèixer aquesta cursa a través d’un col·lega llunyà que també li apassiona
aquest tipus d'esport, ell l’havia anunciat a les xarxes socials
i em va fer força el pes perquè recorria les muntanyes conglomerades de la Vall
de Lord, on hi havia estat unes setmanes anteriors durant una estada de
formació en rescats al Medi Natural i m’havia encantat. Vaig encoratjar al meu amic: “-Xavi vens a corre la Trail Vall de Lord? -On és? –Puja les muntanyes
sobre Sant Llorenç de Morunys i el Pantà de la Llosa del Cavall. –Quan és? –
Dissabte 24 de maig! – Ostia, un dissabte. Som-hi, amb il·lusió!!
Dissabte
24 de maig, viatge matiner fins a Sant Llorenç de Morunys, forces corbes de
carretera i el cel mig encapotat. Predicció de la méteo: cel variable,
visibilitat dolenta, 4 gotes i temperatures suaus a mitjana alçada, no pujarem
més amunt de 1400 metres d’altitud. Besttrail
és el primer cop que organitza una carrera a l’Alt Solsonès, dissabte la prova
curta i diumenge la prova reina, la Marató de la Vall de Lord que recorre el
Port del Comte i la serra del Verd.
Recollida del dorsal i males presses per
omplir el camelback i menjar un entrepà... no escalfo gaire, mal! Moltes
papallones a l’estómac. Comença la cursa, no recordava gaire el perfil de la
ruta i m’obliguen a superar més de 300 metres en 4 kms, un inici bestial i molt
explosiu... maleeixo l’organització! Pujo caminant ràpid per una pineda súper
humida, i m’avancen com 10 corredors, vaig perdre de vista al Xavi i jo
m’ofegava grimpant i desgrimpant, intentant millorar el ritme. - no sabia on em ficava.
Arribo
al km 4, sobrevolant tota la Vall de Lord, seguint el rebuf d’una veterana
super enforma que m’ha avançat, no puc mirar el privilegiat entorn perquè m’estic
morint però si que em fixo que el sender planeja, s’ha acabat de moment pujar i
ha d’arribar el descens cap a la Mola de
Lord. Porto 35 minuts- 4 kms, la dada em permet recuperar bones vibracions.
Baixo bé un sender força pedregós i tècnic, creuo el primer avituallament
celebrant la duresa de la cursa i baixo amb molt bon trot el flanqueig de la
Mola conglomerada del Lord.
Aquí millora notablement la meva condició física,
els ànims i el crono però em comença a molestar el “empeine” del peu, la
cadera... òstia altre cop mals d’avi jeje. Malgrat les molèsties baixo veloç i
decidit, creuo el punt dels 7 kms en menys d’una hora, vorejo per una pista
forestal el pantà de la Llosa del Cavall i arribo al km 11, aprox 1h20’. A
partir d’aquí m’espera l’ascens al segon port de muntanya, el Tossal de la Creu
del Codó, pujada sostinguda durant uns 6 kms. Creuo alguns passos compromesos,
un molt aeri i cadena, sender amb llaçades sàvies de bon fer, un espès alzinar...
i cada cop em trobo millor i més animat. La màquina ja rendeix positivament, i començo a encadenar avançaments
de corredors. L'entorn és tan bonic que a vegades m'aturo a fer alguna foto.
 |
| Pantà de la Llosa de Cavall |
Superat
un fals replà arribo al km 15 i el tercer i últim avituallament abans de la
meta, m’omplo la boca de
galetes de xocolata i plàtans. Segueixo una bona hidratació gracies al
camel-back i continuo! En breus gambades arribo al sostre de la
carrera i comença la gloriosa baixada, descendim per una aresta
força ampla i rocosa a tot gas! Un altre lloc ideal per fer fotos, m’agradaria seure
i contemplar l’indret, creuo un fotògraf, i continuo rodant
a un ritme genial. La baixada és tècnica però m’ho estic passant fenomenal i el
crono motiva molt.
 |
| Serra del Verd, al fons |
Km 20,
arribo a la població, Sant Llorenç de Morunys i la organització està animant a
tot drap, quina il·lusió... FINAL FINAL FINAL!! Molta felicitat i fatiga moderada, quina passada de cursa, lo milloret fins
ara. Creuo la meta flotant! 2h 33 min, en 40a posició.
.jpg) |
| Ruta i perfil altimetric: |
Pol Martinez
