Ideologia:

Surt a fer esport i disfruta.
Grup d’amants de la combinació entre esport i natura, com són BTT/Ciclisme/Trail-running/Escalada
Pretén ser un blog per donar a conèixer experiències esportives per a què sigui útil per altres esportistes.


martes, 28 de julio de 2015

Carros de foc

Espot 19/06/15

El cap de setmana més llarg pel que respecta a hores de llum, vam decidir anar a intentar fer la carros de foc en un màxim de tres dies. Pels més entesos i forts, la carros de foc és una volta al Parc Nacional d'Aigüestortes pel seguit de GR que porten de refugi en refugi, fins un total de nou, on hi ha gent que ho fa en un dia i altres necessiten 5 dies o més.
Éstà clar que si físicament estàs en òptimes condicions, la durada de la travessa depèn molt del pes que es porta a sobre, de les ganes de córrer i patir i de la meteo.
En el nostre cas va quedar algun refugi pendent de fer però vam conseguir tancar la volta des d'Espot.

1r dia: Sant Maurici-Amitges-Pic Ratera-Colomers-Ventosa (10 hores-21,5km)

El primer dia, tot i matinar, no va ser suficient i vam arribar a Espot a les 09.30h. En principi teníem la intenció de pujar fins Sant Maurici caminant però vam decidir agafar un taxi i començar la travessa al refugi d'Ernest Mallafré. En menys de dos hores ja estàvem a Amitges disposats a fer el primer coll, el coll de la Ratera (2.580m).

Amitges
Aproximació coll de Ratera
Pujant coll de Caldes

Vam anar pujant a molt bon ritme deixant darrera nostre els imponents Encantats i les fotogèniques agulles d'Amitges, en menys de 2 hores ja esàvem al pas del coll. Al tractar-se del primer i pensant que anàvem bé de temps, vam decidir pujar al Tuc de la Ratera (2870m), un mirador perfecte de l'Aran i del circ de Colomers. L'ascenció no és difícil però s'ha de vigilar amb les neveres de neu que hi ha tot just a d'alt.
De tornada al coll de Ratera, i veient que ja era tard, vam decidir saltar-nos el refugi de Saboredo per anar a dinar a Colomers i fer l'últim tram fins al refugi de Ventosa. El pas de del coll de la Ratera a Colomers s'ha de tenir en compte que s'està a la cara nord, per tant la presència de la neu i els corriols es fa força present. Aquesta part de la travessa presenta corriols ben marcats i amb poca pedra. El circ de Colomers i l'Aran fan únic el lloc.
Un cop arribat a Colomers i després d'haver menjat quelcom per repostar, no gaire ja que no es pot estar massa temps perquè als refugis donen els sopars a les 19h i això implica ser puntual a l'arribada, (fet que no vam conseguir cap dia) vam encarar l'últim dels colls de la jornada, el coll de Caldes (2.560m) que uneix la vall de Colomers amb la falda del Montardo.

Estany de Colomers

Un cop superat el ens vam trobar un encreuament de GR, un que anava cap la Restanca i l'altre cap a Ventosa. Nosaltres ja havíem parlat que el refugi de la Restanca el deixàvem de banda, ja que es trobava allunyat de la circular que volíem fer i perquè tant l'anada com la tornada transcorre pel mateix GR, és a dir, poc atractiu.
Tard però sobre una hora raonable ens vam plantar al refugi Ventosa, eren les 20h. Poc raonable va ser el comportament del guarda del refugi, on la pressa per servir el sopar i el poc tacte van deixar molt que desitjar.
Sopar, cerveseta, mapa i a dormir!

2n dia:Ventosa-Estany Llonch-Colomina (10 hores-20km)

"Si ens aixequem d'hora anirem bé de temps" comentàvem la nit abans. Dit i fet, a les 08:00h ja estàvem caminant amb ganes de començar l'ascensió més dura de la travessa, el coll del Contraix (2.700m). El matí va ser fred i la falta de sol (és un coll encarat totalment al nord) va fer que els dubtes sobre si portar o no grampons fessin actes de presència.
El primer tram de pujada un cop superat el corriol que hi ha després del refugi i l'encreuament amb la Punta llarga és un autèntic pedregar de roques granítiques de mida considerable, on la millor opció es guardar els pals i fer el cabirol!A mesura que es va guanyant altura apareix la neu, força present durant el mes de juny a partir dels 2.300m sobretot en cara nord.
Nosaltres, molt mal aconsellats pel guarda del refugi de Ventosa (vam trucar 3 dies abans per saber si eren necessaris els grampons i ens va dir que no) no portàvem grampons. La veritat que pel matí la neu era gel i hi havien passos complicats, sobretot els últims 100m arribant al coll. Realment aquells metres els vam patir molt i vam perdre força temps. Amb uns grampons tot hagués estat diferent!No pot ser que un guarda dongui informació equivocada!

Baixada a l'estany Contraix
Canal coll del Contraix
















Un cop superat el Contraix ens esperava una llarga, bonica i tècnica baixada fins al refugi d'Estany Llong, més de 1.000m de desnivell negatiu, passant pel barranc i estany que porta el mateix nom, Contraix.
Un cop arribats al refugi d'Estany Llong, vam fer una breu parada per recuperar força tot sabent que encara ens quedava un bon tute fins l'objectiu final del dia, dormir a un dels refugis més alts de Catalunya, el refugi de Colomina (2.400m). Per arribar-hi, primer s'ha de superar el coll de Dellui (ràpid i fàcil en comparació amb Contraix i en segon lloc bordejar els fantàstic estanys que formen Aigüestortes fins arribar al refugi de Colomina.
El tracte en aquest refugi va ser molt bo, tot i no tornar a arribar a l'hora de sopar. Bona gent i bon ambient!

3r dia:Colomina-JM Blanch-Espot (5h 30m-15km)

Ens vam aixecar amb un dubte existencial: un cop arribats al refugi de JM Blanch, pujàvem el coll del Monastero per arribar a Ernest Mallafré o bé, baixàvem directament fins Espot?. 
Després de consultar-ho degudament vam decidir fer la segona opció i anar directament a Espot, ja que no portàvem menjar i, a més el cansament començava a fer acte de presència. 
Realment es va convertir en el dia més tranquil de la travessa, tal i com ja havíem planejat, amb més desnivell negatiu que positiu. A diferència dels altres dies, només vam fer un coll, el coll del Saburó, assequible tècnicament però poc marcat i de fàcil equivocació. D'allí fins Espot tot baixada, primer arribant al refugi de JM Blanch, on vam parar per recuperar forces i després pista fins arribar al barranc del riu Peguera que acaba a la mateixa població del Pallars Sobirà.

Estany Negre












Distància: 55 km
Desnivell: 4.100m +
Temps: 25 hores caminant/2 dies i tres hores en total
Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10021279
Recomanacions: el pes de la motxilla és clau si es vol fer una travessa ràpida. Portar grampons pel pas del Contraix si es va al juny.



Components
Carlos Arbiol Boira
Víctor Caballero 
Joan Cano Colomina

Xuán Galkatt

martes, 7 de julio de 2015

3r Open Psicobloc terres de Lleida

El passat 4 de Juliol és va celebrar la tercera edició del Open Psicobloc de lesTerres de Lleida a les piscines d'Alcarràs enmig d'una onada de calor, on van formar part més de 140 participants.

Màxim Postureo a les piscines d'Alcarràs (foto Hèctor Hernández)
El matí començava a les 11h amb el Open Infantil, 31 nens i nenes d'entre 6 i 14 anys havien d'escalar 10 blocs de diferents colors amb peus lliures durant 1h i 20 min. Els pares gaudien i animaven als més petits fins que arribaven a d'alt o ja no podien més i es deixaven caure a l'aigua...xof! Comentar el gran nivell tècnic i valentia dels "pekes", hi ha futur per anys! A les 12:30h  el Mordiskitos, mascota del Psicobloc, feia entrega dels diplomes, copes i un tiquet per un gelat; els tres millors passaven a escalar amb els adults.

Pekes amb acció (Àlex Gonzàlez)

Foto grup Pekes (foto Àlex Gonzalez)

Un breu descans per preparar les vies dels adults i agafar forces amb el dinar, ens esperava una tarda trepidant i calorosa.

A les 15,00 començaven a venir els escaladors més puntuals, vinguts de diferents llocs de Catalunya i Aragó, amb moltes ganes d'apretar als diferents blocs i de refrescar-se, ja que el sol calentava de valent...40ºC!! Poc a poc anaven arribant, recollien el banyador i la samarreta i els hi marcaven el dorsal a l'esquena.

Un total de 110 fanàtics es van presentar al Open Adult. Aquesta modalitat constava de 4 rondes de 27-28 escaladors cadascuna, l'objectiu era resoldre 10 blocs (entre  V+ i 6c aproximadament) amb els menys intents possibles, el grau no era l'única dificultat,  el temps límit de 1h 10min per ronda, era un altre factor de dificultat, ja que quasi bé no tenies temps de reposar.
Ronda 2 (foto Àlex Gonzàlez)
Un dels reptes de l'organització era fer un esdeveniment que gaudissin tots els escaladors indiferentment del nivell individual, per aquest motiu es va optar per fer dues categories, peus lliures i peus obligats-

Ronda 3 (foto Àlex Gonzàlez)
Un altre repte era ampliar la estructura principal  (7,5 x 5 metres) on poguès  absorbir 3 o 4 escaladors blocant al mateix temps, i  portar a les piscines un altre rocòdrom, aquest més petit (3,6 x 2,4 metres) però que servís com a zona d'escalfament.


Tots els participants podien provar peus de gat de la marca Evolv gentilesa de la botiga OnSight de Lleida i recuperar forces a l'avituallament de la carpa Boulder Indoor amb fruits secs, "xuxes" i fruita de la terra.

Part de l'equip d'Àrbrits
Alguns dels voluntaris
Escalabirres
De les 16h a les 20:30,  tots els escaladors i acompanyants podien refrescar-se a les piscines salades d'Alcarràs i provar el concurs d'Escalabirres, que consistia en fer un castell de caixes de cervesa, aquest any el guanyador va pujar fins a 21 caixes.

També podien millorar l'equilibri en les diferents cintes de slackline a poca alçada de la gespa, donar una volta pel "village" on podien trobar diferents carpes amb roba i productes d'escalada (Paraboltheworld i Onsight), de slackline, d'artesania (Petit Climb), xapes solidàries del Postureig Lleida, i fins i tot un fisioterapeuta per si necessitaves un massatge. Els més valents podien provar la waterline de 20 metres. Tot això a ritme de funky gràcies al Dj Àlex.
Mikel Ros gaudint de la waterline (Foto Camps Delos Santos)
Un cop finalitzades les 4 rondes, es donava  pas a un espectacle de Teles acrobàtiques, on un grup de la Seu d'Urgell i de Lleida (grup de circ Trapetelando) s'enfilaven i baixaven per les teles seguint una coreografia molt bonica al ritme de diferents cançons.
Espectacle de teles
Un cop entrada la nit i amb les piscines il·luminades, tocava la Exhibició a la Waterline amb els  millors riders de l'estat espanyol Ezquiel Troncoso (slackline industries), Mikel Ros (slackeros), Adrian Portoles (slackeros), Albert Sisó, entre d'altres...van fer piruetes i acrobàcies impossibles. Volteretes endavant i enrera, 360 i 540 rebotant i saltant més de 2 metres...una autèntica passada!

Cap a les 22h tocaven les finals de les diferents categories, aquest any el format era diferent, dues vies simetriques on 2 escaladors havien de pujar el més ràpid possible i sense caure fins fer un dinàmic de 2 metres i tocar la campana...qui la tocava, passava a la següent ronda. Algun duel va estar tant igualat que van tocar la campana al mateix temps i es va tenir que repetir.
Final femenina (foto Àlex Gonzalez)

Foto finish (foto Àlex Gonazalez)

El 3r Open Psicobloc de les Terres de Lleida finalitzava fent un sopar de germanor i un sorteig amb diferents premis (un pernil, peus de gat, cintes express, samarretes, magnesieres...). Cal destacar el fanatisme i el bon ambient entre tots els participants.

Alcarràs és lo MÁS!! Psico, psico, psico...BLOC!!! cua, cua, cua!! Fins l'any vinent!!
Grup Adults (foto Jumpers Audivisual)


Pòdiums:
Categoria Peu mà: 1r Chevy Crespo, 2n Julio Salazar, 3r David Gonzalez
Pòdium Peu-mà (foto Hèctor Hernandez)
Categoria Peus Lliures: 1r Miroslav Krysa 2n Raul 3r Albert
Foto pòdium Peus lliures (foto Àlex Gonzàlez)
Categoria Dones: 1a Rebeca, 2a Ariadna Pallé, 3a Agata Jablonska
Pòdium femení (foto Jumpers Audivisuals)

Categoria infantil: 1r Adrià, 2n Jesus, 3r Xavi



Organitzadors:

Col·laboradors:
Grues i Transports Ramón Tomàs
Carniseria Ca la Pastora
Pub Bitch Club
Pub 3 àmfores.
Fisioterapeuta Sam Gorrochategui
Piscines d'Acarràs

Test de peus de gat

Carpa de On Sight

Carpa de Paraboltheworld
MÉS INFO:

Josep Mª Cano