L'aresta dels tres consellers està considerada una de les vies clàssiques del Pirineu, per la seva línia directa a un "tresmil", per la qualitat de la roca i pel magnífic entorn. Per arribar a la Réserve Naturelle du Néoville, s'ha de creuar el túnel de Bielsa i anar direcció Aragnouet i Fabian, on aquí girarem a l'esquerra cap al llac de Cap Long a 2170m. on podrem aparcar. Aquí les vistes del circ són magnífiques, tenim davant el pic dels Tres Consellers (3039m.), el Neouville (3091m.) i el pic de Ramoun (3011m.) units per arestes afilades i parets escarpades.
 |
| Vistes des del parquing a la presa del Cap de Long |
Comencem a caminar a les 6h del matí creuant la pressa i agafant el camí direcció el "El pas du gat", el primer quilòmetre guanya 300m. desnivell amb fortes pendents en zigazaga fins quasi als 2500m. Un cop amb aquesta alçada anirem cap a l'esquerra (direcció Oest) i en 1h i 30 min ja estem als peus dels tres gegants on ens fiquem els crampons i piolets per afrontar les pendents de neu.
 |
| Primeres pendents de neu, de fons el llac del Cap de Long. |
Poc a poc ens dirigim a la Bretxa de Neouville (2926m.) i la pendent de neu guanya inclinació, per arribar aquest pas natural, s'hi accedeix a partir d'un "corredor" en diagonal, que en aquesta època de l'any ens trobem rampes fins als 50º, a l'estiu deu ser una grimpada. En total unes 2h 30.
 |
Al corredor a pocs metres de la bretxa.
|
 |
| Arribant a la bretxa. |
 |
| Al coll amb bones vistes |
 |
| Uri arribant a la R2 |
Al coll, fem un pica-pica per recuperar forces, gaudir de les vistes i guardar el material de neu i preparar el d'escalada, ja que en aquest punt comença l'aresta dels tres consellers. Una via d'escalada d'uns 300m. de recorregut que alterna passos de III amb algun de IV. La línia es bastant aèria, amb gran ambient i es troba totalment desequipada, però al tenir una roca de bona qualitat i moltes opcions on ficar els friends fa que sigui una escalada molt disfrutona. Anem sense ressenya, però amb la mentalitat d'anar sempre per lo més fàcil, i poc a poc anem guanyant metres fent llargs a 60m. i algun tram horitzonal amb ensamble. El material que hem utilitzat és un joc de friends fins al número 2, alguns tascons, 7 cintes llargues i bagues per muntar reunions.
 |
| A la R3, amb ambient alpí. |
 |
| Un servidor a la R4, diedre molt xulo de IV |
 |
Uri fent alguns trams horitzonals a pocs metres del cim
|
 |
| Al cim del Neouville |
Els últims metres fins al cim ens acompanyen un concert de trons i llamps, per sort a una distància prou bona, però ens fa estar alerta. Un cop al punt més alt de la ruta fem les fotos de rigor i baixem per la ruta normal, els primers metres són una desgrimpada direcció Oest que ens porten al glaciar, on ens tornem a ficar els crampons i piolets. Comencem a baixar direcció al llac d'Aubert (NE) i a la cota 2400m. canviem de rumb direcció Sud cap a vall de Laquettes en busca del "pas du Gat" (2500m.), un cop en aquest coll, saltem a l'altra vessant i recuperem el camí que hem fet servir de pujada i en 40 minuts ens porta altra cop al cotxe.
 |
| Ruta aproximada via satèl·lit |
 |
| Mapa 1:25,000 ING francès |
L'excursió ens deixa amb molt bon sabor de boca, som conscients de que aquesta ruta a l'estiu no has de carregar tant pes de crampons i piolets però al mateix temps s'hi acumula bastanta gent. Aquest cop hem gaudit d'una solitud i d'un ambient alpí genial. Ruta més que recomanable en un indret que no ens deixarà indiferents.
Dades tècniques de la ruta en general:
Distàmcia: 11kms
Desnivell positiu: 1300m.
Josep Mª Cano i Oriol Altimira
