2a Ciclocostellada Salyfrutas

23/11/2013 - Altorricó

Com ja va sent tradició arribat el mes de novembre és moment de tancar la temporada de Btt per deixar pas a esquís i taules, moment perfecte per fer una kedada i analitzar la temporada 2013.

La idea, com cada any, era fer una ruta circular des d'Altorricó i aquest cop es va decidir anar direcció Alfarràs però fent la cordillera de la Chesa de Tamarit fins Albelda, el GR 23 direcció Castillonroy i el bosc de Lo Reguer

La sortida, com no, va ser amb retard, per no faltar a la tradició. La primera part de la ruta fins arribar a Tamarit de Llitera és perfecta per calentar, pujada suau per bones pistes. Un cop a Tamarit ens vam endinssar a la cordillera de la Chesa pujant per Champilitera direcció Alcampell per poder realitzar els primers corriols, anomenats Dragon Khans per la seves constants pujades i baixades sempre per les crestes de les muntanyes que no arriben als 500m, un autèntic trenkacames amb certa dificultat tècnica.

 

Un cop realitzat els primers corriols es va tornar a remontar la serra de la Chesa, aquest cop per la pujada de la tuberia que en diuen els d'allí. Un cop a d'alt i després de planejar 1 km vam agafar un sender molt bonic que ens va portar a una altra tongada de Dragon Khans més llargs que ens van deixar al mateix poble d'Albelda.

Un cop allí, repostar aigua, un mos, foto de rigor i amunt!

La pujada sortint d'Albelda pel GR-23 realment és dura i segur que és més agraïda de baixada, però es va  decidir encarar-la per tornar a pujar la serra i així anar direcció Alfarràs al bosc del Reguer per pista ràpida amb vent i pendent a favor.

Tot seguit ja es va entrar al bosc remontant corriols per acabar disfrutant la ja clàssica i ràpida trialera de la gent del Rocko d'Almenar, molt recomanable!

Al sortir del bosc direcció Alfarràs vam seguir per sender i pista fins arribar a peu de la carretera C-26 per tornar a entrar a Aragó i ja enfil·lar la tornada cap Altorricó. La part final d'uns 15km va ser duríssima ja que és un pla amb pistes rectes fins trobar el Camí de Michans "carretera asfaltada" on mai es veia el final amanit per un fort vent en contra. Realment un autèntic via crusis!

Distància: 55km
Desnivell: 900+
Temps: 5h
Fonts a Tamarit i Albelda
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5681174

Per fer honor a Salyfrutas i a la ciclocostellada l'arribada tenia recompensa:

Components

Víctor Caballero

Guillem Iglesias

Òscar Viladegut

Àlex Moreno

Josep Mª Cano

Joan Cano

Josep Mola

Manel Mola

Toni Bergel

Aleix López

Josep Mª Cortés

Joan Cano

Xuán Galkatt

Equip

En aquest article us presentem a l'equip Salyfrutas, grans companys compromesos amb aquest nou projecte.

SALYFRUTAS TEAM 

 
Guillem Iglesias Guasch

02/1983 Lleida 

"Martillo Iglesias"

Toni Bergel Prieto

02/1983 Balaguer

"El 4x4"

Joan Cano Colomina

05/1983 Lleida

"Juanín Escartín"

Josep Mº Cano Colomina

12/1985 Lleida

"Xitu"

Josep Mola 

03/1983 Balaguer

"El carracuca"

Josep Maria Cortés Jordana

 07/1983 Lleida

"El tractor de La Portella"

Òscar Viladegut

08/1974 Lleida

"Gran motor diesel"

Víctor Caballero Castillejo

07/1983 Lleida

 "La roca de Alhama"

David Balaguer Cases

06/1982 Torrefarrera

"Hannibal Sender"

Christian Doz 

03/1983 Altorricón

"Pedals de la Franja"

Àlex Moreno Lara
09/1983 Lleida
 "TriMou"

Aleix López Gómez
02/1983 Lleida
"Buffalo"

Aleix Cunillera
1982 Hospitalet de Llobregat
"El Jabalí de l'Hospitalet"

 

Carlos Arbiol
05/1983 Alpicat
"El galgo d'Alpicat"

Pol Martínez Rosell
04/1989 Barcelona
"El Polaris"

Miguel Baselga
07/1979 Lleida
"Gladiator de Ponent"

Nacho Ros
1983 Fraga
"El dofí de Mequinensa"

Manel Mola
08/1984 Balaguer
"El tractoret"

Agustí Mestre
08/1983 Lleida
"Tritos"

Gerard Capità
12/1983 Balaguer
"Capi"

Albert Rovira
11/1983 Lleida
"Xux"

Joel Pons
01/1982 Rosselló
"Lo sorro"

Jordi Cuñado
5/1992 Barcelona
"Al Pil-Pil"

Ermitanyos 2013

Balaguer - 20/10/2013

Balaguer va tornar a acollir una nova festa de la bicicleta, aquest cop gràcies a l'organització de la Ermitanyos, una marxa no competitiva que ja fa anys és un referent pels bikers de la Noguera, el Segrià i la Franja. La pujada a tres ermites del Mont-roig (Cérvoles, Montalegre i Sant Jordi), els corriol, les trialeres i el bon ambient fan molt atractiva aquesta marxa.

Aquest cop el temps va acompanyar i després de moltes edicions amb pluja per fi el sol es va voler unir a la festa, encara que a l'hora de la sortida la pluja va fer acte de presència.

Més del 90% de l'equip Salyfrutas va assistir-hi amb diferents objectius a l'hora de pujar les ermites. La primera ermita era la de Cérvoles passats 25km de la sortida, després de rodar pels magnífics senders que hi ha entrant a Castelló de Farfanya i pujar direcció l'ermita abans d'arribar a Os de Balaguer. L'ermita de Cérvoles va ser coronada per tot l'equip. 

 Ermita Cérvoles

De camí a la segona ermita, es va fer palés la duresa del terreny trencames del sud de la Noguera. Baixar fins a Os de Balaguer per tornar a pujar per fer el ràpid sender de Nirvana, que no va deixar a ningú indiferent, tornar a remontar per senders exigents fins al monestir de les Avellanes. Un cop allí més senders de pujada fins arribar a la carretera de Vilanova de la Sal on esperava el segont avituallament.
Tot just sortir de Vilanova de la Sal una succeció preciosa de senders ràpids i nets que et deixaven a uns 4 km de pujada fins a l'ermita de Montalegre, segon objectiu.
Després de la duresa del terreny part de l'equip va decidir agafar el camí de tornada baixant per corralets, els altres van encarar la mítica pujada a l'ermita que corona la serra del Mont-roig.
 

  Ermita de Montalegre

Després d'un merescut descans i aprovisionament es va enfilar la ràpidíssima baixada per corralets i després per pista fins la carretera de Camarasa. En aquest punts altres integrant de l'equip també van decidir que era suficient. La resta va seguir i tot just arribar a Camarasa ja va començar l'última de les pujades a una ermita, concretament la de Sant Jordi. El primer tram ens va portar per un sender molt exposat al sol, on es va sofrir per la intensa calor d'aquest extrany mes d'octubre. Després de passar la cruïlla ue porta a Cubells venia la part més exigents. Les últimes rampes amb les corves van ser l'estocada final! 

Ermita de Sant Jordi

Baixada per la trialera recién arreglada per l'organització fins Camarasa per finalment encarar la tornada final cap a Balaguer.

Distància: 87km
Desnivell: 2.000+
track: http: http://www.ermitanyos.com/

Components:

Guillem Iglesias (3 ermites)

Víctor Caballero (3 ermites)

Toni Bergel (3 ermites)

Josep Maria Cano (3 ermites)

Emili Platillo (3 ermites)

Joan Cano (3 ermites)
Josep Mola (3 ermites)

Josep Maria Cortés (2 ermites)

Òscar Viladegut (2 ermites)

David Balaguer (1 ermita)

Christian Doz (1 ermita)

Per últim destacar la bona organització d'una prova de més de 90km que en aquests temps que corren no és fàcil, la quantitat i qualitat dels avituallament i la bona idea d'un talleret de reparacions a l'avituallament de Vilanova de la Sal!!

Xuán Galkatt

I Marató del Montsec

Sempre havia desitjat fer una marató i poder superar els mítics 42,195 km corrent però entre unes coses i altres mai acabava de donar el pas, fins que la botiga Ultra va decidir-se a organitzar la I Ultra Trail i Marató del Montsec. Sense pensar-m’ho m'hi vaig apuntar, no fos cas que després hem fes “mandra”, tot es ficava de cara; a prop de Lleida, l’entorn privilegiat del Montsec i amb forces per poder acabar una cursa de llarga distància.

El dissabte 5 d’octubre sonava el despertador a les 5:30 h del matí, a les 7 h ja estava agafant el dorsal al càmping acompanyat d’una densa boira. Poc a poc i mig adormit m’anava canviant i els nervis feien acte de presència i pel cap m’anaven passant els kilòmetres, les pujades, les baixades... i tot acabava amb la mateixa pregunta; seré capaç d’aconseguir-ho?

A les 8 h, al mig del poble d’Àger donaven la sortida simultània pels que feien la Ultra i la Marató, els més valents sortien corrents, en canvi jo vaig optar per començar trotant suau ja que m’havia d’acostumar a córrer amb la motxilla i bastons.

El primer tram fins a Corçà van ser molt suau, amb poc desnivell i per camí bo, a més la densa boira li donava un toc místic a la jornada. Allà vaig trobar el primer avituallament, el ritme era suau però regular (10 km; 1 h 23’).

Congost de Montrebei

De seguida la cosa canviava, +400 m. en 2 km tot superant la boira, l’espectacle de mar de núvols era fabulós! Vaig començar  a baixar rodejant un antic castell en direcció oest, però la boira seguia perseguint-nos. El sender era còmode i s’endinsava en un bosc de pins,  que em va permetre córrer una mica. En pocs minuts em vaig plantar davant d’un dels llocs més salvatges de Catalunya, el Congost de Montrebei, vaig creuar-lo per un camí picat a la roca tot esquivant alguns turistes fins al  pont de ferro, on es trobava l’altre punt d’avituallament on vaig aprofitar per estirar cames i menjar (20 km; 3 h 02’).

D’aquí a l’altre punt d’avituallament, tocaven 8,5 km i +700 m  per senders amb mitjanes del 20-30% de pendent, alternant pujades i baixades, mantenir el ritme anterior era impossible. El lloc era molt bonic, semblava un paissatge tret del “Senyor dels anells”: tots els arbres plens de molsa, el terra era una catifa de fullaraca i la boira seguia present. Sortint del bosc va aparèixer un poble semi abandonat, Alsamora, lloc on servien el 3er avituallament. Vaig descansar vora 10 minuts, les cames les sentia cansades (28,5 km; 5 h 06’).

Ja era mig dia i l’escalfor del sol es començava a notar, d’Alsamora vaig sortir en direcció sud fins al coll d’Ares, punt més alt de la ruta, un total de 7 km +750 m, els últims kilòmetres els quàdriceps ja estaven molt fatigats i amb més patiment de l’esperat vaig arribar a d’alt (35,5 km; 6 h 50’).

Ara ja tocava tot baixada, 8 km i -1000m, per molts això seria un consol però per mi amb els genolls carregats va ser tot el contrari. Vam començar per asfalt  i en pocs metres ja agafàvem un sender tècnic, els pals van ser de gran ajuda i poc a poc anàvem baixant fins arribar al càmping on vaig creuar la desitjada meta. (43,3 km; 8 h 33’ i un total de +2,350m).

Sensacions de tot tipus però sobretot de felicitat per haver assolit l’objectiu marcat, això sí, sense patiment no hi ha recompensa. Ara bé, tot i el patiment estic convençut que hi hauran més aventures en llargues distàncies....

Aprofito aquestes línies per felicitar als organitzadors de la cursa per l’elecció del recorregut, els avituallaments i pel saber fer en general. Ens veiem a la segona edició de la Ultra i Marató Montsec.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5266965

Josep Mª Cano  Colomina.

Pedalaran 2013

Betrén, Vielha - 01/09/13

Matinal perfecta per la pràctica de la btt pel que fa a temperatura i estat del cel amb part de l'equip Salyfrutas present, fins a sis components ens vam donar cita. 

Sortida rapidíssima per encarar el primer corriol tot sortir de Vielha (estava massa al principi ja que molts vam haver de posar peu al terra) i trobar la primera de les tres pujades, contínua però sense grans rampes. L'equip ràpidament es va partir com era previsible, Toni i Víctor van sortir forts, mentre que els altres a regular.  Després de la primera pujada i part de la baixada per pista va començar una zona de ràpids corriols. Tot seguit la segona pujada i una baixada molt ràpida per pista per encarar de nou l'última de les pujades que donava pas a dos sensacionals trialeres, ràpides i netes. Per acabar una última pujadeta per asfalt fins al poble de Vilac per anar a buscar el corriol del principi i acabara Betrén picant amunt.

              km: 45 km
          Desnivell: 1600m+ 
 

Per altra part des d'aquí fem saber  la nostra discomformitat amb l'organització de la prova ja que van deixar molt que desitjar pel que fa als avituallaments, que no n'havia ni un en tot el recorregut, i respecte les senyalitzacions durant el recorregut que eren escases i en algun cas, sobretot per dintre dels pobles, podies tenir problemes d'orientació. Realment amb millor senyalització i més voluntaris això no succeeix.

Classificació components Salyfrutas:

1r _______________________ 2h 20m

9è Toni Bergel______________ 2h 44m

16è Víctor Caballero_________ 3h 01m (Punxada)

17è Josep Maria Cano________3h 01m

19è Joan Cano______________3h 06m (Punxada)

28è Òscar Viladegut__________3h 28m

39è Josep Mola_____________ 4h 00m (Punxada + cadena)

Agrair també la amabilitat de la gent de la Val d'Aran en especial d'Agustí Mestre i Manel Pujol per fer-nos gaudir d'una apres-bike a la aranesa en una cabana de la Val de Ruda amb xuletons de bou i un gran ambient!Gràcies!

Xuán Galkatt

1/2 Maratón Trail "Vuelta al pico Cerler"

La media maratón Vuelta al pico Cerler discurre por pistas y senderos que unen Benasque

con las localidades y lugares más próximos.

El recorrido comienza en Benasque. Bien temprano, recién salido el sol, con el equipo revisado emprendemos la marcha. 
Activamos el track en el GPS dirección a la pintoresca localidad de Anciles por la carretera asfaltada que une ambas localidades para tomar desde allí el PR-HU-33 que asciende hasta la localidad de Cerler. 
El bosque por dónde transcurre el sendero parece salido de unas de las novelas de Tolkien, mágico y misterioso.

PR HU-33

                          

Estamos ya en Cerler, considerado el pueblo más alto del Pirineo aragonés por hallarse enclavado a 1.540 metros de altitud. 
Empieza el ascenso a Ampriú por pista y seguidamente al punto más alto de la ruta, la Colladeta (2265m), con una pendiente infernal. Desde allí el paisaje nos deslumbra, macizo Posets, pico Vallibierna, macizo del Aneto y algún que otro simpático amiguito.

Marmota

                                     

Con las fuerzas justas y el sol empezando a picar, comenzamos el descenso hacía Benasque, pasando por la Cota 2000 y a través del telesilla del Rincón del Cielo.

Cota 2000

Alcanzada la base de la estación El Molino, en Cerler, comenzamos un vertiginoso descenso por el PR HU-27, ambiente idéntico al sendero PR HU-33 del inicio, oscuro y frondoso.

                                

PR HU-27

                                

Una vez finalizada salida trail running pirenaica, tenemos la sensación de haber hecho un SalyFrutas en toda regla.


Información técnica:

distancia                   22,3 km
desnivel positivo       1210 m

http://www.trail-aneto.com/12-maraton/recorrido/

guilli_GIG