Ermitanyos 2013

Balaguer - 20/10/2013

Balaguer va tornar a acollir una nova festa de la bicicleta, aquest cop gràcies a l'organització de la Ermitanyos, una marxa no competitiva que ja fa anys és un referent pels bikers de la Noguera, el Segrià i la Franja. La pujada a tres ermites del Mont-roig (Cérvoles, Montalegre i Sant Jordi), els corriol, les trialeres i el bon ambient fan molt atractiva aquesta marxa.

Aquest cop el temps va acompanyar i després de moltes edicions amb pluja per fi el sol es va voler unir a la festa, encara que a l'hora de la sortida la pluja va fer acte de presència.

Més del 90% de l'equip Salyfrutas va assistir-hi amb diferents objectius a l'hora de pujar les ermites. La primera ermita era la de Cérvoles passats 25km de la sortida, després de rodar pels magnífics senders que hi ha entrant a Castelló de Farfanya i pujar direcció l'ermita abans d'arribar a Os de Balaguer. L'ermita de Cérvoles va ser coronada per tot l'equip. 

 Ermita Cérvoles

De camí a la segona ermita, es va fer palés la duresa del terreny trencames del sud de la Noguera. Baixar fins a Os de Balaguer per tornar a pujar per fer el ràpid sender de Nirvana, que no va deixar a ningú indiferent, tornar a remontar per senders exigents fins al monestir de les Avellanes. Un cop allí més senders de pujada fins arribar a la carretera de Vilanova de la Sal on esperava el segont avituallament.
Tot just sortir de Vilanova de la Sal una succeció preciosa de senders ràpids i nets que et deixaven a uns 4 km de pujada fins a l'ermita de Montalegre, segon objectiu.
Després de la duresa del terreny part de l'equip va decidir agafar el camí de tornada baixant per corralets, els altres van encarar la mítica pujada a l'ermita que corona la serra del Mont-roig.
 

  Ermita de Montalegre

Després d'un merescut descans i aprovisionament es va enfilar la ràpidíssima baixada per corralets i després per pista fins la carretera de Camarasa. En aquest punts altres integrant de l'equip també van decidir que era suficient. La resta va seguir i tot just arribar a Camarasa ja va començar l'última de les pujades a una ermita, concretament la de Sant Jordi. El primer tram ens va portar per un sender molt exposat al sol, on es va sofrir per la intensa calor d'aquest extrany mes d'octubre. Després de passar la cruïlla ue porta a Cubells venia la part més exigents. Les últimes rampes amb les corves van ser l'estocada final! 

Ermita de Sant Jordi

Baixada per la trialera recién arreglada per l'organització fins Camarasa per finalment encarar la tornada final cap a Balaguer.

Distància: 87km
Desnivell: 2.000+
track: http: http://www.ermitanyos.com/

Components:

Guillem Iglesias (3 ermites)

Víctor Caballero (3 ermites)

Toni Bergel (3 ermites)

Josep Maria Cano (3 ermites)

Emili Platillo (3 ermites)

Joan Cano (3 ermites)
Josep Mola (3 ermites)

Josep Maria Cortés (2 ermites)

Òscar Viladegut (2 ermites)

David Balaguer (1 ermita)

Christian Doz (1 ermita)

Per últim destacar la bona organització d'una prova de més de 90km que en aquests temps que corren no és fàcil, la quantitat i qualitat dels avituallament i la bona idea d'un talleret de reparacions a l'avituallament de Vilanova de la Sal!!

Xuán Galkatt

I Marató del Montsec

Sempre havia desitjat fer una marató i poder superar els mítics 42,195 km corrent però entre unes coses i altres mai acabava de donar el pas, fins que la botiga Ultra va decidir-se a organitzar la I Ultra Trail i Marató del Montsec. Sense pensar-m’ho m'hi vaig apuntar, no fos cas que després hem fes “mandra”, tot es ficava de cara; a prop de Lleida, l’entorn privilegiat del Montsec i amb forces per poder acabar una cursa de llarga distància.

El dissabte 5 d’octubre sonava el despertador a les 5:30 h del matí, a les 7 h ja estava agafant el dorsal al càmping acompanyat d’una densa boira. Poc a poc i mig adormit m’anava canviant i els nervis feien acte de presència i pel cap m’anaven passant els kilòmetres, les pujades, les baixades... i tot acabava amb la mateixa pregunta; seré capaç d’aconseguir-ho?

A les 8 h, al mig del poble d’Àger donaven la sortida simultània pels que feien la Ultra i la Marató, els més valents sortien corrents, en canvi jo vaig optar per començar trotant suau ja que m’havia d’acostumar a córrer amb la motxilla i bastons.

El primer tram fins a Corçà van ser molt suau, amb poc desnivell i per camí bo, a més la densa boira li donava un toc místic a la jornada. Allà vaig trobar el primer avituallament, el ritme era suau però regular (10 km; 1 h 23’).

Congost de Montrebei

De seguida la cosa canviava, +400 m. en 2 km tot superant la boira, l’espectacle de mar de núvols era fabulós! Vaig començar  a baixar rodejant un antic castell en direcció oest, però la boira seguia perseguint-nos. El sender era còmode i s’endinsava en un bosc de pins,  que em va permetre córrer una mica. En pocs minuts em vaig plantar davant d’un dels llocs més salvatges de Catalunya, el Congost de Montrebei, vaig creuar-lo per un camí picat a la roca tot esquivant alguns turistes fins al  pont de ferro, on es trobava l’altre punt d’avituallament on vaig aprofitar per estirar cames i menjar (20 km; 3 h 02’).

D’aquí a l’altre punt d’avituallament, tocaven 8,5 km i +700 m  per senders amb mitjanes del 20-30% de pendent, alternant pujades i baixades, mantenir el ritme anterior era impossible. El lloc era molt bonic, semblava un paissatge tret del “Senyor dels anells”: tots els arbres plens de molsa, el terra era una catifa de fullaraca i la boira seguia present. Sortint del bosc va aparèixer un poble semi abandonat, Alsamora, lloc on servien el 3er avituallament. Vaig descansar vora 10 minuts, les cames les sentia cansades (28,5 km; 5 h 06’).

Ja era mig dia i l’escalfor del sol es començava a notar, d’Alsamora vaig sortir en direcció sud fins al coll d’Ares, punt més alt de la ruta, un total de 7 km +750 m, els últims kilòmetres els quàdriceps ja estaven molt fatigats i amb més patiment de l’esperat vaig arribar a d’alt (35,5 km; 6 h 50’).

Ara ja tocava tot baixada, 8 km i -1000m, per molts això seria un consol però per mi amb els genolls carregats va ser tot el contrari. Vam començar per asfalt  i en pocs metres ja agafàvem un sender tècnic, els pals van ser de gran ajuda i poc a poc anàvem baixant fins arribar al càmping on vaig creuar la desitjada meta. (43,3 km; 8 h 33’ i un total de +2,350m).

Sensacions de tot tipus però sobretot de felicitat per haver assolit l’objectiu marcat, això sí, sense patiment no hi ha recompensa. Ara bé, tot i el patiment estic convençut que hi hauran més aventures en llargues distàncies....

Aprofito aquestes línies per felicitar als organitzadors de la cursa per l’elecció del recorregut, els avituallaments i pel saber fer en general. Ens veiem a la segona edició de la Ultra i Marató Montsec.

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5266965

Josep Mª Cano  Colomina.