Després d’haver gaudit de valent a la Trail
d’Ulldeter i escoltant tan bones crítiques de la 1a edició de la cursa, m’havia
decidit a inscriure’m a la
Marató del Montsec. (43km +2.500m).
 |
| Dorsal de la cursa |
El 4 d’Octubre comença a les 5:15 del matí: dutxa ràpida, em vesteixo,
agafo la motxilla (com sempre, tot preparat la nit anterior) i cap al
McDonald’s de carretera d’Òsca, punt de trobada per pujar amb un sol cotxe a Àger.
Aquest cop els acompanyants en l’aventura són el “cunyat” Víctor i el David,
dos cracks consagrats en competicions tan exigents com la Cape Epic de Sud-àfrica
o el Half de Berga. De camí, mentre comentem la jugada, cau un entrepà de mitja
barra i un plàtan i, com de costum, bec tanta aigua que hauré de passar a veure
el sr. Roca 2 cops abans de començar la cursa. Arribem sobre les 7:00 a Àger,
recollim el dorsal (comprovem que el “VIP” Victor té el nº1), últims
preparatius i cap a la sortida.
 |
| Congost de Montrebei |
Les 8 campanades de la col·legiata d’Àger van
donar la sortida, així que després d’un moment “uves de cap d’any”, en que crec
que van sonar fins i tot els quarts, comencem l’aventura. Els primers 8km són
molt còmodes i ràpids, sempre per camí força bo, que permeten entrar en cursa
progressivament.
Arribem a Corçà, a partir d'aquí comença el rock
and roll. Durant l'ascens contemplem com anem deixant als nostres peus un mar
de núvols, una estampa molt curiosa. Més tard emprenem una baixada una mica
delicada, amb plans de roca lliscants degut a la gebrada en alguns trams, que
ens porta cap a l'espectacular Congost de Montrebei, indret màgic i singular de
visita obligada. Arribant al congost ens adonem que un grup hem agafat un camí
equivocat en veure que el sender segueix baixant gairebé fins la cota del riu,
fem mitja volta, pugem amb resignació uns metres i retornem al recorregut. Paso
el congost trotant a ritme molt suau, mirant bé cada passa i arribo al pont
penjant, que es mou al nostre pas com si anés a entrar en ressonància. Segon
avituallament (km 20) menjo fruita i fruits secs i omplo botella d'aigua i
d'aquàrius, per cert un 10 per l’organització i els voluntaris en aquest
aspecte!
 |
| Gaudint del congost de Montrebei |
Ens endinsem en un tram de bosc amb contínues
pujades i baixades, de fins més del 30%, amb molta vegetació, que en alguns
trams arriba a dificultar el pas, i on veig moltíssims bolets, realment venien
ganes de carregar la motxilla de rovellons! Amb aquesta dinàmica arribem a
Alsamora (km 28), ens espera el tercer avituallament, on hi havia fins i tot
croissants de xocolata i pa amb “nocilla”. A aquest pas no sé si perdrem o
guanyarem pes avui!
 |
| Arribant a la meta |
Des d’aquí comencem l’ascens cap al
coll d’Ares, amb menys zona d’ombra i el sol començant a apretar. Pujada
llarga, que no sembla acabar-se mai, l’altímetre del Garmin m’ajuda a dosificar
sabent que la cota superior es prop dels 1.500m. Un cop dalt (km 35), ens
trobem el darrer avituallament. Devíem fer tots cara de patiment, perquè els
voluntaris no paren d’animar amb un “ara ja fa tot baixada!”. A partir d’aquí
8km de baixada (aprox. -1.000m), primer per asfalt i després per terreny una
mica més tècnic amb roques soltes que requereix un últim esforç de
concentració...i de quàdriceps! Finalment entro a meta en posició 46 (de 126
arribats) molt satisfet i, el més important, amb la sensació d’haver-la disFrutat
molt. Un cop recuperat i dutxat, el posterior dinar familiar al restaurant del càmping
va ser un autèntic luxe!
Enhorabona a Ultra per aquesta excel·lent cursa, espero que la puguem córrer
molts anys!
Carlos Arbiol
