Ideologia:

Surt a fer esport i disfruta.
Grup d’amants de la combinació entre esport i natura, com són BTT/Ciclisme/Trail-running/Escalada
Pretén ser un blog per donar a conèixer experiències esportives per a què sigui útil per altres esportistes.


lunes, 25 de agosto de 2014

Travessant el Parc Natural del Cadí- Moixeró. Trail Moixeró 35 kms 2500 m+

Després de fer un descans físic i mental d’un mes llarg, em vaig proposar completar la Trail Moixeró que es celebraria el 16 d’agost a la població de Bagà, al cor del Berguedà més muntanyós. Vaig estar dues setmanes entrenant en alçada al Pallars perquè aquesta cursa de muntanya transcorrerà més de 10 kms per sobre els 2200 metres d’altitud i va per un terreny força exigent i tècnic. També seria la meva primera experiència de competició de Trail amb tanta distància.


El passat 16 d’agost, les sensacions no eren gaire bones. Tot i així, estava molt il·lusionat i comptava que trobaria forces coneguts a la línia de sortida. A les 7 i mitja del matí ja voltava pel centre de Bagà, on també comença la UT Cavalls de Vent, escalfant i preparant el material obligatori. A les 8 del matí es donava el tret de sortida de la cursa, en qual s’encoratjava als més ràpids i preparats que completessin la cursa en menys de 4 hores. Els grans favorits eren en Dani Tristany, d’Avià, i la Judit Franch, de Gironella, experimentats trailrunners.

La cursa està composta per 4 avituallaments + 1 a la meta i 4 punts de control. Seguint les marques de GR i de la Cavalls de Vent, passarem pel refugi del Rebost, emplaçat bellament sota les cingleres de la Tossa d’Alp, i tocarem sostre al cim de la Tossa d’Alp a 2530 m. d’altitud després de superar quasi 2000 m+ en 16 kms. A partir d’aquí la cursa serà un trencacames que careneja la serra de Moixeró fins els Rasos de Moixeró i el coll de Pendís, culminant aquest tram molt boscós a les Penyes Altes de Moixeró, 2279 msnm. A Pendís s’iniciarà un descens molt ràpid al Refugi de Sant Jordi i Greixer, superant el coll d’Escriu. Els últims 4 kms planegen molt sobre asfalt i un petit tram de pineda fins la meta a la plaça major de Bagà.


La major part de desnivell superat no va ser gaire incòmode, senders i pistes de bon fer i 2 breus pujades fortíssimes. En arribar a la Tossa d’Alp vaig perdre uns quants minuts recuperant-me d’un atac de mal de ventre. Aquesta situació inesperada em va debilitar més mentalment que físicament perquè prop de les Penyes Altes estava decidit a abandonar, tenia els peus adolorits i un genoll em feia la punyeta. En aquest darrer cim hi havia un Control de l’organització que em va recomanar que continués fins el coll de Pendís on hi havia una ambulància, allà podria abandonar. Fent aquest tram xino-xano vaig recuperar l’alè, vaig menjar una barreta energètica que em va revitalitzar, i vaig arribar al coll molt més motivat i encoratjat. Sort d’aquests 4 kms que van permetre recuperar els ànims d’acabar la cursa.



Al Coll de Pendís vaig embenar els peus per a que la fricció amb les bambes no els ferissin més i vaig resoldre el problema del dolor. Vaig baixar a tota pastilla, era el tram en que em trobava millor, algo tècnic però que permetia gaudir de la baixada. Imprevistament vaig creuar-me amb uns amics que pujaven al refugi de Sant Jordi i van injectar una dosi de motivació enorme! La pujada al coll d’Escriu va ser un petit malson però al superar-lo només quedava baixada. Encara que vaig baixar pistonada des de l’últim avituallament a Greixer, els últims 10 kms van ser els més ràpids i distrets de tota la cursa. A les 3 de la tarda, amb un temps de 7 h clavades creuava la línia de meta molt satisfet per la ruta i les emocions experimentades.

Agraeixo a l’organització per haver creat una cursa tan ben parida, per haver preparat uns avituallaments senzills però complerts i molt eficients, per haver informat als voluntaris i la gent dels controls quants quilòmetres faltaven pel següent avituallament i la meta; i juntament amb l’excel·lent organització, l’excel·lent paisatge natural pirinenc i el bon temps que va acompanyar la cursa. Recomano sincerament aquesta prova a la següent edició.



Cursa 35 kms 2500 m+
1r classificat MASC:  Dani Tristany  3h 58’
2n classificat MASC:  Jordi Vera   4h 06’
3r classificat MASC:  Jonatan Mora  4h 07’

1a classificada FEM:  Àngela Castelló   4h 41’
2a classificada FEM:  Judit Franch  5h 25’
3a classificada FEM: Silvia Givogre   5h 32’

Pol Martínez Rosell

jueves, 14 de agosto de 2014

Cavalls del Vent


Ens trobem un grup d'amics per fer la ruta de cavalls del vent en 4 etapes (3 nits). Des de dissabte a dimarts.
Les etapes de cap de setmana serem 14 i les 2 últimes només serem 9. Durant les 4 etapes també ens acompanyarà una gossa molt valenta.



Etapa 1: 19km +1070mts -1030mts
Al ser bastanta gent, costa arrencar i comencem bastant tard.
Comencem la travessa pel refugi Lluis Estasen (1640mts) i un cop obtenim els forfeits amb la corresponent samarreta, gorra i barreta de regal i les instruccions d'anar seguint els punts taronges que fan referencia a la ruta de cavalls del vent, comencem a caminar direcció al refugi del Gresolet (1280mts).

Etapa en general molt "boscosa" i en altituds baixes, que va seguint per corriol.
Arribem al refugi del Gresolet, mengem unes barretes, segellem els forfeits i seguim caminant.
Alhora de dinar parem un moment on creuem una pista forestal i allí reposem una estona.
Les bromes i riures entre nosaltres ja son un no parar i la veritat es que ens ho estem passant molt bé.





Continuem i omplim les cantimplores en una font i ens preparem per començar a pujar fort cap al refugi Sant Jordi (1565mts)) seguint el curs del riu.
En un momentet de la pujada, ens trobem en una basseta i jo i un altre company en un pim pam ens posem el banyador i ens i tirem. Necessitàvem una bona refrescada. La resta continuen caminant amunt.
Un cop sec i amb la motxilla a l'esquena comencem a recuperar el terreny perdut i anem enganxant algun dels companys amb el que ens quedem fins arribar a dalt al refugi on ens esperen unes bones cervesetes de celebració del primer dia de caminada.



Etapa 2: 18km 1750mts -790mts
Avui ens toca amb una etapa amb força desnivell positiu, acabant al refugi Niu de L'aliga a 2510mts passant pel refugi Rebost a 1640mts.

Algun dels companys comença a sofrir de valent gracies a les ampolles ja comencen a apareixer.

L'etapa comença baixant bastant amb un corriol endinsant-se pel bosc. Un cop arribats a una petita població i una carretera que va serpentejant, comencem a pujar, fins al punt on farem la parada per dinar al refugi del Rebost.
L'última pujada abans del refugi es molt vertical, pero les ganes de menjar-nos el picnic ens fa apretar de valent al grupet que anem davant.
Després de dinar toca el tram fort, pujant gairebé 1000mts de desnivell sense parar. 
Passem trams molt verticals dins de bosc, trams totalment descoberts que et fan suant de valent amb el sol que cau, trams de pedrera i trams de gespa, pero tots sempre amunt.

Només un cop sembla que arribes a dalt de tot arribes a un punt on fa una V, que et fa baixar un bon tros, per acabar pujant encara més amunt fins arribar al refugi del Niu de l'Aliga.

Durant la pujada, hem apretat bastant amb un bon ritme, i nomes ens hem quedat un grupet de 3, deixant enrere a la resta dels companys i altres grups de gent que també feien cap al refugi.
Un cop al refugi, una bona sessió d'estiraments acompanyats d'una cerveseta i mentre esperem la resta de companys.



Etapa 3: 18km +640mts -1300mts
El dia avui no podia començar amb pitjors sensacions a nivell personal, primer de tot l'estomac em deixa tocat i no em deixa ni acabar d'esmorzar. M'emporto un rotlle sencer de paper de wc per si de cas. A continuació i un cop comencem a caminar un dolor intens apareix al genoll esquerra. Molta crema voltaren i ibuprofenos per intentar calmar el dolor.

L'etapa comença amb una bona baixada, bastant vertical i anar serpentejant, primer amb molta pedra i després ja mes a dins del bosc i sobretot amb ràfegues d'un vent fred, que a dalt de tot es noten bastant.
Poc a poc em vaig quedant enrera, el dolor del genoll esquerra no em permet baixar de forma normal i com dic jo, semblava el chikito de la calzada baixant. 
Després d'unes baixades molt verticals i molt lentes en el meu cas, arribem a una pista que planeja una bona estona, i permet descarregar les cames i el dolor al genoll.





Per acabar suant abans de dinar al refugi, una última pujada sota un sol intens.

El refugi te una bona esplanada amb alguna ombreta que ens permet descansar bé fer una miqueta de migdiada abans de tornar a caminar.

Després de dinar una pujada forta que accelera les pulsacions, fins arribar a una pista per acabar mig planejant entre pista i corriol fins al refugi dels cortals de l'ingla.

Abans d'arribar al refugi ens trobem la Font Fresca, on ens refresquem de valent i ens mullem els uns als altres fent bromes.





El refugi on fem l'última nit es petit pero acollidor i ens tornem a trobar el mateix grup de caminants que les anteriors nits. Cosa que aprofitem per xerrar i fer bromes entre nosaltres.

Etapa 4: 23km +1430mts -1200mts

Comença l'última etapa. Avui ens aixequem 1h més aviat, ja que es la més llarga i la que més desnivell acumulat positiu i negatiu farem.

El dolor del genoll avui es més present i en les baixades continuo quedant-me enrera i en les pujades ja no puc augmentar tant el ritme com feia el dia anterior. Ara ja he passat de ser el Chikito a ser el Robocop!!!

Anem fent pujades i baixades, passant per algun coll fins arribar al refugi on només parem a segellar i a fer una coca-cola. Es aviat i decidim para a dinar més endavant.

La pujada que ens toca després del refugi es criminal i mirant el mapa es veu que creuem corves de nivell de forma totalment perpendicular.
Una pujada pedregosa i que va serpentejant fins arribar a 2400mts d'altitud.
Al meu genoll li costa molt i vaig pujant fent força gairebé només amb una cama.

Després de passar pel punt més alt, comencem a planejar per acabar baixant una mica.
En un punt obert i amb gespa decidim parar a dinar.



Després de dinar ja queda poc camí  i ens ho prenem amb més calma fins arribar al refugi de sortida i d'arribada, el Lluis Estasen. 

Allí ens fem unes abraçades de celebració, unes cervesetes i recollim el diploma que ens acredita com a cavallers del vent!!

A partir d'aquí ja només queda el camí de tornada cap a casa on anem comentant el que han sigut 4 dies meravellosos de travessa amb uns grans companys.







                                                                  http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=54229
http://cavallsdelvent.com/la-travessa/litinerary

La travessa es desenvolupa en alçades de 900 m a 2.510 m. El desnivell total positiu aproximat és de 5.200 m i el recorregut té uns 90 km.


Josep Mola