La Marrana Skyrace‏

Vallter- 30/08/2015

El retorn de l’equip SyF a l’alta muntanya ripollesa (22km -1950m+)

En Jordi i qui escriu aquestes línies, en Pol, ens vam animar a acabar les vacances d’estiu recorrent una de les mitges maratons més dures i clàssiques que hi pot haver al calendari skyrunner ripollès: la Cursa de la Marrana.

S’anomena així en el sentit de l’ampli, panoràmic i concorregut coll de la Marrana que tanca el circ d’Ulldeter cap al Oest, uneix el Bastiments i el Gra de Fajol i és la porta de l’excursionista cap a la Coma del Freser i els Pics de la Vaca i de l’Infern. El coll de la Marrana és l’eix vertebrador de la cursa, perquè tota ella envolta per arestes i cims la Marrana.

Dissabte a la tarda recollim dorsals, jo pernocto al refugi d’Ulldeter i en Jordi i la seva família que ha pujat a animar-lo dormen prop de Setcases; i diumenge ens presentem a les instal·lacions del resort d’esquí Vallter2000 mig animats i mig temorosos per la pallissa que ens espera. La cursa s’inicia aquí però els organitzadors han canviat el sentit de la cursa com estava establert les últimes edicions, han respectat la longitud però han canviat el recorregut i augmentat el desnivell. En principi els corredors havíem de descendir una part de la vall de Mentet però els tècnics francesos de la Reserve Naturelle van prohibir el pas de la cursa per aquest espai i els organitzadors de la prova han improvisat una impressionant alternativa: l’ascensió explosiva del Gra de Fajol petit i el Gran. A continuació, baixem al coll de la Marrana i ens afanyem a pujar un trencacames de pics fins a la meta destacant el Pic de l’Infern 2869 m., el Bastiments 2883 m., el Bacivers 2845 m. i el Pic de la Dona. L’itinerari de 22 kms recorre tota la olla de Vallter i el circ alt del Freser; en canvi l’altre itinerari, la cursa d’11 kms puja directe al Bastiments i envolta per les altures el circ d’Ulldeter.

Jo afronto aquesta cursa sense gaire entrenament previ, sé que en Jordi ha entrenat força i un cop comencem a córrer, passades les 9 del matí, es fa visible els nostres ritmes diferents. Farà sol tota la cursa i una temperatura massa benigne, molta suavitat fins i tot a 2900 metres d’altitud. Per començar, abans “d’escalar” el Gra de Fajol petit per la cara NE, en Jordi roda molt ràpid fent una volta de 2 kms per les pistes d’esquí de l’estació i ens separem. Descens mol entretingut fins el parking inferior de l’estació prop de l’Hotel Pastuira. Aquí comencen quasi 2 kms de pujada continuada, mol dura i pedregosa, per una pista d’esquí, entre el bosc i després per varies lleixes de l’escarpat vessant del Gra de Fajol petit, pugem en fila índia ajudant-nos amb les mans al cim del primer pic. Continuem pujant per sender menys tècnic que l’anterior al Gra de Fajol principal i baixem de cop al coll de la Marrana.

Pol baixant gra de Fajol

Trobem el segon avituallament, punt de menjar i hidratació i al trot còmode pujo cap a la cabana de Tirapits seguint el GR-11. Corro animat i amb empenta i als Pics de la Vaca atrapo en Jordi, portem 2 hores i escaig i 11 kms, passàvem l’equador de la cursa. Tot i així, l’altre meitat fou més entretinguda i tècnica. Pugem al frec de la cresta esquistosa el Pic de l’Infern i el Freser, les vistes són immillorables i el pati és molt alpí. Entre tarteres, rampes musculars, fregues a les cames i barretes energètiques pujo el Bastiments, baixo i pujo el Bacivers totalment aïllat en territori francès, baixem a l’estany de Bacivers... Em trobo molt esgotat i encara he de remuntar caminant el coll de la Geganta i el Pic de la Dona. Els avituallaments són escassos en aliments sòlids i em conformo amb beure beguda isotònica i menjar fruits secs. Dalt l’últim cim recupero vitalitat i com sé que només hi ha baixada fins la meta apreto el pas i fins i tot corro. M’anima veure que puc aturar el cronòmetre al voltant de les 5 hores i empenyo el ritme a l’alça. De la Portella de Mentet al final avanço a varis corredors i dignament creuo la meta amb un temps de 5h18 min, més o menys a la meitat de la classificació. En Jordi entra a meta mitja hora després a causa de problemes gastrointestinals, un final per admirar ja que es trobava KO a l’alçada del Bastiments i amb molta voluntat ha completat la cursa.

Itinerari de la cursa.

Estic molt satisfet de les sensacions, malgrat el poc entrenament he completat la carrera estirant de físic, bona planificació en mantenir un ritme molt suau però continu i encoratjar-me pic a pic. Sofriré fortes agulletes però he gaudit molt del territori, el nivell tècnic de la cursa i la gent que he conegut i això m’ha permès acabar. En aquest sentit, he de felicitar a l’organització per planificar tan ben parida cursa i augmentar el nombre d’avituallament, agraeixo l’atenció dels voluntaris i la companyia dels corredors, la pizza de l’avituallament de meta, etc. Malgrat córrer en un entorn tan tècnic i d’alta muntanya crec que ha estat una cursa poc accidentada i els organitzadors en una o dos ocasions van saber gestionar perfectament el rescat d’alguns corredors esgotats o ferits. L’única pega ha estat trobar a faltar plàtans i síndries, més menjar sòlid en els últims avituallaments d’alta muntanya. Tanmateix, Besttrail com a empresa esportiva organitzadora és un crack! 

Pol arribant a meta

Pol Martínez Rosell

Pedals de Menorca, territori SyF

Entre els seus innombrables atractius, l'illa de Menorca ens ofereix un escenari perfecte per als amants de la BTT i SyF. Una manera ben diferent de disfrutar d´aquesta illa, reserva de la Biosfera. 

Aquesta experiència de 3 dies ens ha permés descobrir llocs sorprenents que l'illa oculta a cada racó del seu territori. Desde boscos frondosos a terres àrides, penya-segats o planes, camps de conreu o entorns naturals verges. Traços que discorren pel " Camí de Cavalls" i per suposat la bellesa que ens brinden les majestuoses platges i cales de Menorca.

La ruta Pedals de Menorca, gestionada per Pedales del Mundo a mode d´allotjaments, lloguer de bicis i activitats per als acompanyants, ofereix una distància total de 176 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 2.630 m. 

La nostra idea d´aventura menorquina sempre ha sigut carregar motxiles amb l´indispensable y ser autosuficients en tot moment els 3 dies.

El track de Pedals de Menorca comença a Ciutadella amb arribada a Mahó, fent així el primer dia l´etapa més llarga. Nosaltres, per logística, vam decidir començar per la segona, de Mahó a Ferreries, ja que arribavem ben d´hora amb l´avió i haviem llogat les bicis a Mahó (Bike Menorca).

1/3  

La primera etapa constava de 60km i 900m de desnivell, direcció Es Grau, anem vorejant la costa cap al far de Favàritx, disfrutant dels corriols i paisatjes de la part nord-est de l´illa, per la zona del Parc Natural s´Albufera des Grau amb el posterior banyet a la platja d´en Tortuga.

Es Grau al mig

Especial menció a les rampes infernals, amb pics dels 18%, que hi han abans d´arribar a Ferreries, exactament arribant al mas Rumet.

2/3  

La segona etapa, de Ferreries a Ciutadella, d´uns 35 kms amb 400m de desnivell, es preveia tranquil·la ja que era la més curta però només començar, la pujada al castell de Santa Àgueda ens va ficar a lloc.

És part més salvatje de l´illa, la menys concorreguda, on els paisatjes es tornen més inòspits i verges. Els corriols, molts d´ells trencats, van alternant sóls de diferents textures, de vegades impracticables per la formació de petites dunes de sorra molt fina.

Codolar de Biniatram

cala Morell

La recompensa, una bona caldereta de llagosta a Ciutadella (Café Balear)

3/3

Últim dia. Avui toca afrontar l´etapa més dura i llarga. De Ciutadella a Mahó, casi casi contrarrellotge a causa de la sortida del vol de tornada a Barcelona. Etapa d´uns 85 km amb 1300m de desnivell amb la mateixa calor i humitat dels dies anteriors.

Arribem ben d´hora a dos cales mítiques de l´illa com Macarella i Macarelleta. En ple agost i a les 10 del matí ja estan impracticables.

Direcció Cala Galdana, el Camí de Cavalls ens porta per corriols realment espectaculars amb els contrast de grups de gent que van en búsqueda de la cala somiada. Es nota que és la part més concorreguda de l´illa. 

Ens tornem a endinsar en boscos d´alzinars, sovint ben mistoriosos a causa de la frondosa vegetació, cosa que ens alleuja del bat de sol que cau. Rumb Sant Tomàs.

Després de unes hores pels boscos menorquins arribem a Sant Tomàs i ens desviem cap a Monte Toro, el punt més alt de l´illa.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8129381

Repte assol·lit i amb la sensació d´haver viscut una experiència SyF

Marc Cucala

Guillem Iglesias