Trail Montroig Extrem 2015

Sant Llorenç de Montgai - 22/03/2015

Un any més el principi de la primavera coincideix amb la Trail Montroig, aquest any la 6a edició tenia un parell de novetats, per una banda un traçat nou que la feia més llarga, i per l'altra banda era puntuable per la Copa Catalana, fet que va fer que el nivell fos més alt.

Els germans Cano Colomina van representar a Salyfrutas en la carrera acompanyats pel Pol Martínez que es trobava al punt més alt fent de fotògraf i donant ànims.

El dia es va aixecar amb temps rúfol, tot i que van caure quatre gotes, podem dir que la temperatura va ser perfecta.  A les 8h del matí estaven concentrats més de 160 corredors al poble de Sant Llorenç de Montgai preparats per gaudir de la cursa.

La sortida i els primers 7 kms van ser bastant ràpids donant la volta al pantà. Tot seguit començaven les primeres rampes que donaven pas a la duríssima pujada cap el refugi del xut, 300 metres abans d'arribar, ens desviàvem cap a la dreta  passant per sota de la paret de l'Extrem i de la cova del tabac, on agafàvem un corriol que ens duia al refugi del Xut per fortes pujades entre pins i alzinars.

Part del nou traçat que passa per sota de la paret de l'Extrem (foto de escalatroncs.wordpress.com)

Al refugi hi havia el 2n avituallament, perfecte per recuperar forces i afrontar la espectacular i tècnica carena del Montroig. Un autèntic trencacames que ressegueix el perfil de la serra, passant per llocs emblemàtics com el coll de Porta, el cim de la Pala Alta (949m.) i l'ermita de Montalegre, tots tres són uns espectaculars miradors de la Noguera.

Correrdor a punt d'arribar al cim de la Pala Alta

Ermita de Montalegre

A partir d'aquí, amb les cames carregades de tot el "tute" començava la baixada, un seguit de corriols bastant pedregosos que ens portava al coll de Llorenç, per seguir baixant amb la màxima concentració fins arribar al barranc de l'isard i a la paret de la formiguera. L'últim quilòmetre,  més tranquil, ens servia per assaborir tot l'esforç realitzat, ja només ens quedava creuar la meta.

Canito als últims kms de baixada

Joan arribant a la meta

Felicitar a l'organització pel traçat de la ruta, el marcatge i els avituallaments, també comentar el bon ambient entre els corredors, hem gaudit de valent i repetirem!

Distància : 25 km
Desnivell: +1400m
Corriols 95% i 5% asfalt.
Track: http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9145334

Components i classificació general

1r.........................................................2h 07m

68è Josep Maria Cano Colomina.........3h 07m

107è Joan Cano Colomina...................3h 36m

150è......................................................4h 36m

Joan i Josep Mª Cano, fotos fetes pel Pol Martínez.

Trail Rocacorba edició 2015 1 FEB 2015

Córrer pels boscos i cims de la serra del Rocacorba sempre és un plaer i un estímul de vitalitat per la dosis d’exercici esportiu, adrenalina i vistes a vol d’ocell, com provoca participar la Trail Rocaocorba.

Un any més, Klassmark, l’empresa esportiva organitzadora de la quarta o cinquena edició d’aquesta cursa, s’ha superat. Plantejaven com l’any passat 3 circuits a la mida de la voluntat i les capacitats físiques de cada corredor: 30 kms per als runners que cerquen trencacames i una rodada llarga, 20 kms per els que volen experimentar una Mitja Marató pujant al Santuari del Rocacorba i recorrent els alzinars i fagedes d’aquesta imponent muntanya, i 12 kms per als atletes més veloços o els corredors primerencs que volen debutar en una cursa de muntanya.

L’any passat vaig participar a la cursa de 20 kms, aquest any he saltat al recorregut reina d’aquesta competició: 30 kms i 1800 m+ entre les comarques de la Garrotxa i el Pla de l'Estany.

Un any més, les temperatures matinals eren gèlides i la tarda anterior havia nevat una mica a les cotes altes de la muntanya. Com a novetat, la organització havia netejat un nou camí que ascendia directe al Santuari del Rocacorba pel llom de la muntanya, un sender molt panoràmic i estret que en canvi va provocar força trànsit i taps de persones i ajudava a pujar en un ritme més suau que el de l’any passat.

La tremenda posada en escena per part de l'organització a la línia de sortida amb música, llum i color animava la festa, els corredors escalfaven i esperaven molt animats el moment de creuar la sortida. Malgrat la demora de 10 minuts per motius de seguretat, suposo per donar marge de temps als corredors de la cursa de 20 kms que ja havien sortit, a les 9.40 esclatava la cursa i empreníem la pujada al cim del Rocacorba. Creuem camps gebrats, senders enfangats, torrents, ufanosos alzinars i recorrent tota la cinglera de la serra quasi topem sense adonar-nos amb les parets del temple medieval del Santuari del Rocacorba.

En aquest punt descendim per una gran fageda desfullada i nevada fins el primer avituallament al km. 10 de la marxa. Seguim envoltant la serra i després d’una intensa pujada arribem al Golany, una brutal balconada orientada cap als Pirineus però la boira cobreix la vista, el vent en llença alguna volva de neu i ens empeny a baixar cap al segon avituallament. Tots els avituallaments són senzills i pràctics i en aquest en particular, el del Torrent dels Gelats, vaig apreciar-lo amb calma perquè estava situat al peu d’una de les dos pujades més bèsties del recorregut i em calia afrontar-lo amb l’alè i les forces recuperades. En qüestió de quasi 2 kms havíem de repuntar 350 metres de desnivell.

Un cop al collet maleït, vaig descendir tota la longitud de la riera del Rocacorba, una preciosa baixada que creua els racons més solitaris i màgics de la cursa, pous d’aigua envoltats de faigs on algun corredor potser va tenir la oportunitat de sorprendre algun follet o una fada. Al km. 24 de la cursa, l’encant s’acaba perquè es presenta sobre el corredor la segona pujada bestial de la carrera. Foren 45 minuts d’empènyer les fatigades cames per la pujada més tècnica i baixar amb els 6 sentits per una trialera molt rocosa i tècnica on més d’un hi va rascar el genoll.

Superada la Muntanya dels Velers, l’arribada a meta és molt ràpida i amb les pulsacions disparades i les cames incendiades creuo l’arc d’arribada amb molt bones sensacions i les cames rebentades però senceres. Completo la cursa en un temps personal molt bo, 5 hores i escaig.

Molt orgullós de completar la cursa reina del Trail Rocacorba, patint força el trencacames però amb temps d’admirar la bellesa natural d’aquesta zona muntanyosa. Felicito a l’organització tota l’acollida dels corredors i els super correctes avituallaments localitzats en els punts claus, i amb la nevadeta del dissabte l’essència hivernal del paratge estava molt ben treballat jeje. Per últim, com a punt negatiu va ser trobar massa congestionat el camí de pujada al Santuari, el camí d’ascens de l’any passat era la via històrica de pujada a l’ermita i un sender força més ample que permetia poder avançar sense incomodar els companys que avançàvem.

El track de la cursa completa

CLASSIFICACIONS.

30 kms

1er... Marc Carós                   2h 59’

34ena... Angela Castelló        3h 29’ (1a categoria FEM)

295é... Pol Martinez               5h 06’

20 kms

1er... Joan Comas       1h 47’

40a... Julia Font          2h 11’ (1a categoria FEM)

12 kms

1er... Jaume Cornellà 0h 49’

6a... Eugenia Miró     0h 59’ (1a categoria FEM)

Crònica d'en Pol Martinez.