5a Ciclocostellada - Serra Almenara

Balaguer, 19/11/2016

 

Com ja és tradició pels voltants de novembre/desembre s'acomiada l'any amb una trobada per compartir experiències, cops de pedal, i com no, un dinarot de campionat.

Aquest any va ser molt especial, la tornada de David Balaguer i Txumi Cortés després de superar els moments més difícils de les seves vides, ens va fer veure que el qui vol pot i que la superació només és una barrera que es troba en la ment de les persones. Van demostrar ser un exemple per tots.

 

 

 

Per celebrar tot plegat, es va fer una ruta per la Serra d'Almenara apta per tots, amb corriols o pista, al gust del consumidor a càrrec del Toni de Balaguer, canella en rama!

El dia va començar amb una boira densa de veritat, d'aquelles que per moltes capes que ens posem la humitat cala de valent, que es deixava notar amb força al Secà de Balaguer, punt de partida de la ruta.

 

 

 

 D'allí direcció del restaurant del Bosquet per seguir pel canal i així endinsar-nos a la serra. Un cop allí i després de ciclar algun corriolet van aparèixer els típics problemes d'anar en un grup nombrós, en aquest cas, problemes mecànics greus d'Albert Rovira amb la rotura de la patilla del canvi. Solució? Fer de la btt una fixie per poder tornar. A partir d'aquest moment el peloton es va dividir en dos grups, els que tornaven a Balaguer i els que es quedaven a fer algun corriol més.

 

 

 

 

La veritat que la zona d'Almenara, pels que no la coneixíem, ens va deixar una gran impressió per la qualitat i quantitat de corriols que hi vam poder trobar.

 

Un cop de tornada i reunits tots de nou vora el foc i la taula, va ser el moment del dinar i de l'anàlisi de l'any i altres idees que amb el temps els hi anirem donant forma.

 

 

 

 

Un any més us desitgem unes bones festes i molts km pel 2017!Salut fruteros!!

 

Xuán Galkatt

 

Equipació ciclisme temporada 16/17

Per tercer cop en els últims quatre anys us presentem la nova equipació de ciclisme per la temporada 16/17. Com sempre l'autor del disseny ha estat en Guillem Iglesias, frutero 100% i designer manager de Tactic, empresa gironina que treballa en el camp de la customització de roba esportiva desde fa 15 any.

Les equipacions mostren una clara evolució, sempre buscant l´útima tendència, tant en materials com en dissenys.  A nivell de materials, s´ha escollit la línia Plus de Tactic, que está pensada i dissenyada per aquells ciclistes exigents que ja no concebeixen la seva vida sense pujar-se a una bicicleta. Pensat, també,  per mantenir una posició més curvada i agressiva sobre la bici. A més, presenta una estructura semicompresiva confeccionada amb diversos teixits, perfecta per gaudir d'una total sensació de lleugeresa i aconseguir una òptima transpirabil·litat. El teixit principal del maillot és el HostCarbon. El seu fil de carboni millora la circulació, oxigenant les cèl·lules i facilita la disminució d'àcid làctic. Protegeix el cos de l'absorció d'energia estàtica, electromagnètica i dels rajos UV.

A nivell de disseny s´ha intentat adaptar les últimes tendències del món ciclista. Figures geomètriques i degradats juguen un paper destacat, sempre mantenint una imatge sobria i a la vegada moderna i estilosa. S´ha mantingut el color principal, el taronja, com a color predominant, aquest cop amb tinta flúor per donar-li un toc més vistos.

Temporada 16/17

Temporada 14/16

Temporada 13/14

Per fer-ho possible i sufragar part del cost de l'equipació ens han donat el seu suport les següents empreses:

- Pub La casa de les 3 àmfores

- Personal Best

- Restaurant Miss Sushi

- Btt Lleida

- Esports Querol

- Restaurant Click Menú

- Ilerbruc

- Mandoni

- Interhotel

Des d'aquí mil gràcies de nou per ajudar a tirar endavant aquest humil però engrescador projecte.

Si algú està interessat en adquirir alguna de les equipacions, o bé, està interessat en preguntar per algun model pot enviar un mail a guillemiglesiasguasch@gmail.com  i ens posarem en contacte el més aviat possible!


Guillem Iglesias & Xuán Galkatt

Tour du Midi d'Ossau + Lacs d'Ayous

Sense cap tipus de dubte, el Midi d'Ossau és una de les muntanyes més boniques de tot el Pirineu, tot i  la seva alçada de 2884m. que no li dona la categoria de "tresmil", no li resta bellesa i val molt la pena fer-li una visita.

La seva forma cilindrica s'eleva verticalement en les seves 4 cares, desde molts punts del Pirineu occdiental es pot veure la seva forma majestuosa.

L'origen d'aquesta muntaya és volcànic, la roca és lava solificada en l'interior del volcà. Desprès de molts milions d'anys d'erosió, el volcà ha desaparegut i ha quedat a la vista la lava solificada, això explica la homogenïtat i verticalitat de les pareds.

Rep el nom de Midi d'Ossau perquè desde la vall d'Ossau, al migdia el sol es troba just damunt del cim.

Tot i haver estat varies vegades escalant al Midi, aquest cop volem fer-li la volta per gaudir de les quatre cares des d'una altra prespectiva. Buscant informació, vec que les millors vistes són desde el refugi d'Ayous, així que dissenyo el següent tour en 2 etapes:

• 1a etapa en vermell.
• 2a etapa en blau

1a etapa: 19,3km, 1200m+ 6h.
El ruta inicia a un parquing (1709m.) a 1km passat el port del Portalet, pas fronterer entre Espanya i França.

Al parquing del Portalet agafant forces abans del Tour.

Estem al cirque d'Anéuo, una zona ampla de prats on trobarem diferents cabanyes de pastor, després de creuar el riu, ja ens enfilem direcció el coll de Soum de Pombie (2129m.) on ja apareix la espectacular cara Sud del Midi. (1h).

Pujant cap al coll de Soum Pombie

Vistes del grand i petit Pic del Midi des del coll.

Perdem una mica d'alçada i en 20 minuts arribem al refugi de Pombie (2031m.). El lloc és preciós i decim descansar. Aquest refugi està en un lloc estratègic, situat a la vora del llac i als peus de la muralla rocossa, dóna un accés ràpid a les escalades de la cara Sud i a la ruta normal.

Cara SUD des del Refugi Pombie.

Retornem el camí direcció est creuant la incòmoda pedrera, en 30 minuts arribem al coll de Suzón (2127m.) on s'accdeix a la ruta normal per fer cim. Qui vulgui coronar-lo haurà d'escalar (fins a II+ o III) i baixar rapelant, com a curiositat, la seva primera ascenció data del 1787 per un pastor de la vall d'Aspe.

Vistes des del coll de Suzón i la cara EST.

 A partir d'aquí ens toca una bona baixada fins al Lac de Biougs -Artigues a 1422m. L'inici té uns pendents suaus que ens porten a creuar una cascada pel seu costat esquerra, aquí la pendent augmenta fins arribar al Pla de Quebe, on ja entrem al bosc de faig i roures. Sense perdre alçada arribem al coll Magnaigbait (1700m.). Aprofitem aquest bucòlic racó per descansar una mica.

Vistes del coll de Suzón un cop baixat els primers metres.

Retornem la marxa per una gran pendent en mig del bosc, que esquivem tot dibuixant unes grans Z's, en 20 minuts ens porta al Lac de Boiugs- Artigues, punt més baix de la ruta i un lloc on s'hi pot arribar amb cotxe.

Aquí s'inicien varies rutes i una és el tour dels llacs d'Ayous. Nosaltres agafem les marques de GR10 que borejen el llac pel costat esquerra, ara el camí és ample  i ens trobem a molta gent, i quan el bosc s'obra surt la espectacular cara Nord del Midi amb els seus 900m. de pared vertical.

Vistes de la cara Nord

Poc a poc anem agafant alçada i a la cota 1600m. arribem a un pla molt bonic on el riu serpenteja pel mig del prat, aquí hem de d'estar atens ja que abans del pont de Bious hem d'agafar un trencall a mà dreta que s'enfila pel mig d'un bosc espectacular de pins i avets de més de 40m. d'alçada.

Moment on hem d'agfar el trencall de pujada pel mig del bosc.

 Aquest bosc finalitza a la cota 1700m. on trobem la cabananya de Col Long d'Ayous, la prespectiva del Midi d'Ossau és genial.

Continuem pujant i arribem al llac de Roumassot (1800m.), l'esquivem per la dreta tot remuntant per la vora d'una cascada, en seguida arribem al llac de Miey, aquest més petit que l'anteiror. Finalment arribem al llac de Gentau, on està ubicat el refugi d'Ayous (1960m.), des de la terrassa es pot contemplar una de les millors vistes del Pirineu. L'inmens Midi reflexat al llac, una imatge que et deixa amb la boca oberta.

Vistes des del refugi de la cara Nord del Midi d'Ossau

El refugi el trobem tancat, però té una part lliure molt ben acondicionada, una habitació amb lliteres, matalasos i mantes, i l'altra una habitació amb una taula i cadires per poder menjar. Disposa d'electricitat gràcies a les plaques solars i una font a l'exterior.

Després dels casi 20km i 6h caminant gaudim de la posta de sol, un bon sopar i despedim el dia contemplant l'inifinitat d'estels i via làctea damunt els nostres caps.

2a etapa: 15,7km 811m+ 4h 50min:

Ens fiquem a caminar a les 8h, sent conscients de que el segon dia és més suau. Iniciem pujant uns 150m.+ que ens van molt bé per entrar amb calor i que ens porta al llac de Bersau (2082m.). En aquest punt rodejem ja de baixada el cim de Caterau que ens porta a un altre llac amb el mateix nom.

Pic de Casterau, el llc del mateix nom i el Midi d'Ossau.

Continuem baixant amb més pendent fins la cota 1600m. on creuem el riu direcció la caban de Cap du Pont. En aquest punt torna la pujada, el primer tram amb molta pendent, això fa que guanyem alçada ràpidament i ens plantem a la cabanya de Peyreget (1900m.) en una hora.

Vistes de la cara Oest del Midi

Descansem i fem el segon esmorçar, en 30 minuts estem a l'estany de Peyreget, davant nostre tenim molt aprop el Midi que ens mostra la seva cara Oest. Ens desviem a la dreta fins al coll d'Iou (2194m.). D'aquí ja tornem a veure el Portalet, anem borejant direcció Est i en 1h i poc tornem al lloc d'inici de la ruta.

Coll d'Iou (2194m.)

Última baixada, on es pot apreciar el Portalet.

Arribem al cotxe sobre les 13h. amb molt bon sabor de boca i la sensació d'haver gaudit d'uns dels racons més preciosos del Pirineu occidental. Uns 35kms de trekking on el Midi ens ha acompanyat durant tota la ruta mostrant-los les seves quatre cares.


Àngels Matamala
Josep Mª Cano Colomina

Ultra apartaments (btt pel pirineu lleidatà i andorrà)

La Pobla de Segur-9,10,11/09/2016

Un any més, arriba el Setembre, i és l’hora d’iniciar una nova ruta de 3 dies consecutius de pur btt, tot i aprofitant els allotjaments dels quals disposem els integrants. Aquest any, amb la incorporació d’un nou integrant, el Josep Mola (qui diria 2 anys enrere que estaria a l’alçada d’un repte com aquest!), i així doncs, se’ns presenta un nou repte en 3 intensos dies….La Pobla de Segur – Arties – Sispony (Andorra) – La Pobla de Segur

1a Etapa: Divendres 9 de Setembre Pobla de Segur – Arties (115km / 3200mts desnivell positiu)

Arranca el dia amb cel tapat, fem esmorzar contundent i ja són gairebé les 9 del matí quan arranquem a cop de pedal direcció a Senterada per carretera (I epppp! un grapat de porquets petits ens surten davant i corrent fan cap al seu corral!), i un cop allí agafem desviament cap a Naens, (primers cops de pedal amb alegria! per comprovar la gasolina que porten els balaguerins Specialized jejeje) i un cop allí aquest any canviem de recorregut i anem direcció a Cadolla, Pinyana i Corroncui enlloc d’anar cap a Cérvoles i Adons com vam fer l’any passat.  Anem per pista en bon estat a bon ritme, passant per paratges i poblets solitaris i en poca estona ja ens plantem a Corroncui, on parem a omplir aigua i ja que hi som, tastet del millor formatge d’ovella del Pirineu, que aprofitem per endurnos-en un tros per sopar també!

Després d’aquest petit descans (i ja portem els primers 1000 metres de desnivell a les cames) reemprenem la marxa fins al coll de Perves (1334 Mts.). D’allí agafem pista en direcció al petit poble de Sas (fent recorregut sentit invers a la Pedals de Foc), i després cap Castellars i Malpàs. Abans d’arribar a Llesp, el Toni ens endinsa per un sender força ciclable, però un tant perillós per les pedres humides que hi havia, i patapam! Primera caiguda d’un servidor, que per sort, en vaig sortir sense conseqüències.  A partir d’aquí comença a lluir el sol i la calor comença a apretar, just quan ens espera l’inici de la pujada al coll de Serreres. Anem pujant a bon ritme, però la calor es asfixiant…desitjant entrar al bosc per almenys estar a reguard del sol! La pujada és llarga i la pista bastant trencada, i és en aquest terreny on les Specialized de 29 es mengen tot lo que troben per endavant! Un cop ja arribem a dalt, el Toni ens deleita amb un track d’un sender molt divertit i llarg que ens portarà fins a Vilaller! Bona disfrutada! És hora ara de parada obligatòria a dinar i unes birres merescudissímes!

El cel torna a ennegrir i un cop som a Vinyal, les primeres gotes i trons ens adverteixen que és millor fer via per carretera fins al túnel de Vielha. Com ja és tradició en aquest tram, comencem la pujada amb alegria, i a l’alçada de Senet, un servidor fa un canvi de ritme per posar a prova als balaguerins Specialized…Toni aguanta a roda, però sembla que Mola no aguanta l’exigent ritme i cedeix… L’esperem a l’alçada del pantà de Basserca, i ja a pocs metres de l’entrada al túnel el Toni agafa lloc capdavanter amb ritme exigent, el segueixo, i Mola torna a patir…. Dins el túnel, els cartells ja ens adverteixen de “pluja a la sortida”. Passem el túnel a més de 50km/h i a la sortida efectivament terra mullat i plovent, tot i que per sort, poc. Ens posem xubasqueros i decidim evitar la trialera que volíem fer i anem per pista molt ràpida directament fins al Cap dera Vila de Vielha.

Des d’aquí ja pujada suau fins a Arties a ritme intens, com sinó..., doncs estic al meu territori! jejeje però Toni està molt fort i no aconsegueixo desfer-me’n…i a l’sprint sentencia el balaguerí! Ben lluitat!

Fi de la primera etapa, ha estat una etapa dura i alhora bonica, i no hem tingut cap contratemps mecànic ni metereològic, avui que era el dia que les previsions donaven més risc de pluja.

Recuperem forces ben aviat, tot deleitant-nos amb les millors tomates de l’hort, plat generós de macarrons, i el formatge de Corroncui i a dormir aviat, que demà ens espera l’etapa reina!

2a Etapa: Dissabte 10 de Setembre Arties – Sispony (Andorra) (130km. 3700mts desnivell positiu)

Són les 5:30 de la matinada i sona el despertador… no m’havia despertat mai tant aviat per pedalar….només si hi ha d’haver powder!!! Jajaja Però l’exigent ruta que ha dissenyat el Toni pel dia d’avui ho requereix… Però només aixecar-me veig que res ja no serà com ahir! Les cames ben inflades i adolorides dels excessos de l’alegria de l’etapa d’ahir! Jajaja

Esmorzem i ens preparem, i a les 7 del matí comencem a pedalar en direcció el Pla de Beret, la primera ascenció del dia. El dia s’aixeca emboirat i fred, però com que em conec aquest clima, ja aviso als integrants que a partir de Montgarri i per la resta de la ruta, lluirà el sol de ben segur!

Bé, arranquem per carretera fins a Bagergue, i a partir de Salardú, tot i la cremor de cames que porto, no em puc estar de deixar emprempta al meu terreny i marco ritme exigent fins a Bagergue sense que els balaguerins Specialized puguin seguir el ritme. Un cop allí, comença pista en bon estat fins gairebé a dalt del Pla de Beret, on en aquest cas, el Toni imprimeix un ritme molt exigent que ni Mola ni jo podem seguir!

Un cop ja som al pla de Beret, es comencen a intuir ja els primers raigs de sol al Blanhiblar i comencem el descens cap a Montgarri, terreny on les Specialized 29 marquen la diferència i es distancien de manera notable... Al pas per Montgarri la boira es dissipa totalment, tal i com havia pronosticat, i el sol ja no ens abandonarà en tota la resta de l’etapa. Anem continuant el llarg descens fins a Esterri, tot passant per Isil. Un cop som a Esterri, parada a esmorzar de nou (ja portem 800 metres de desnivell positiu) i ara ens espera la gran pujada del dia, seran 18km. sense descans, amb 1300 metres de desnivell positiu fins arribar al cim de Lo Calbo, una pujada per bona pista i pendent constant on el Toni de nou imparteix bon ritme i l’anem seguint com podem fins quan, a l’ultim quilòmetre (el més dur per pendent i terreny trencat) posa un punt més i se’n va junt amb un Mola que sembla que treu la força guardada al dia d’ahir... Abans de tot això, el Toni a mitja pujada sent un soroll estrany a la seva roda....es para a mirar que passa....i bingo! Un radi trencat! No és pas el primer cop que li passa el mateix i és el que té anar amb unes rodes de claqué i fer el bestiota baixant com un autèntic jablaí...no és compatible!!! Com que no ho podem reparar en marxa, només queda enrotllar el radi i resar perquè almenys aguanti fins a Andorra i allí ens ho puguin arreglar.

Arribem al cim, vistes realment espectaculars als 360º al nostre voltant....i aprofitem per fer diverses fotografies de rigor. Ja portem 2000 metres de desnivell i 70 Km. a les cames, però encara ens queda un llarg camí fins Andorra i cal afanyar-nos! La baixada la fem íntegrament pel sender GR, força exigent tècnicament en molts trams. Toni encapçala la baixada i a les primeres de canvi veig com salta per davant! per sort no ha sofert cap dany ni ell ni la seva bici, però serveix de toc d’atenció. Jo prefereixo fer a peu molts d’aquests trams complicats, doncs no vull arriscar-me a cap caiguda que m’espatlli la resta de la ruta. A mesura que anem baixant, el sender es fa més ciclable, i just abans d’arribar al poble d’Estaon, el sender es converteix en un empedrat molt bonic, però que alhora no val a badar ni un segon.

Un cop som al poble d’Estaon, sender més fàcil fins a Ribera de Cardós, parada obligada a recuperar forces i una bona birra!

Son les 2 del migdia passades, el temps se’ns tira a sobre, teníem previst ara pujar cap al Pla de Negua i d’allí cap a Alins, però vist que anem molt justos de temps, decidim tirar per carretera directament cap a Alins. La calor apreta i les cames comencen a picar, i aquests balaguerins encara m’exigeixen donar-los algun tímid relleu jajaja. Un cop passat Alins, continua pista asfaltada fins a Tor (excepte un petit tram trampa de pista made in Bergel amb rampes duríssimes!), on els balaguerins van a ritme molt exigent i jo decideixo anar fent al meu ritme. Un cop arribem al poble de Tor (mític punt de contraban i històries del Palanca), fem parada a fer una coca-cola refrescant per tot just després afrontar una dura pujada de 7Km. fins al coll de Cabús (2328mts.), on jo, vist la duresa, agafo ritme tropical, mentre que els balaguerins agafen un ritme com si acabessin de sortir de casa (Eufemiano Mola potser havia fet de les seves...jijiji). Arribem al coll passades les 7 de la tarda, i ara sí, baixada rapidíssima fins la Massana per carretera, on el Toni aguanta com pot amb el radi trencat. Arribem a la Massana i ens dirigim directament a la botiga Viladomat. Són les 8 i dos minuts....i tancat!!! Ens ha anat de ben poc...però demà és diumenge i obren a les 9:30 i no podem esperar a sortir a aquesta hora, així que cal resar perquè la roda del Toni aguanti una etapa més...

I ara des de la Massana, regalitooo de rampots fins a Sispony! Redeu com cremen les cames!!! i per fi som a casa, a sopar i a descansar, que demà ens espera una altra dura etapa...

3a Etapa: Diumenge 11 Setembre Sispony – La Pobla de Segur (115km. 2800mts. Desnivell positiu)

Quina millor manera de celebrar la diada que a cop de pedal, i amb una immillorable companyia! I la gent que vagi perdent el temps sortint al carrer amb banderetes....jajaja

Ens aixequem i fa un dia radiant i fresqueta! Esmorzem fort i a pedalar s’ha dit! Sembla que les cames ja s’han acostumat a aquestes rutes exigents i avui no piquen tant...jejeje. Això si, el culet si que ens recorda la pallissa que portem a sobre, i es que només posar-nos damunt el seient el mal es fa palès de veritat...

Comencem la ruta cara avall, cap Andorra la vella i fins a Sant Julià, on agafem desviament, ara sí ja de pujada, i per carretera fins a Os de Civís, fins on marquem un ritme exigent els 3 i on parem a esmorzar abans d’afrontar la dura pujada que ens queda...

Des d’aquí ja agafem pista amb 5 primers quilòmetres de duríssimes rampes i després ja afluixa una mica però continua sense descans fins arribar al coll de Conflent (2185mts.), on encara hi havia restes de la pedregada de 2 dies enrere!!

A partir d’aquí, descens molt ràpid per pista, on el Toni va a mig gas per vigilar la seva roda i a mi ja em va bé perquè tot i així gairebé ni el puc seguir! Quin jabalí!!! Un cop ja som més avall, terreny pla i suau pujada fins al refugi de Sant Joan de l’Erm, on les Epic Specialaized tornen a fer palès de la seva superioritat en aquest tipus de terreny.

Parada a agafar forces amb un bon entrepà de llonganissa i una birra fresqueta, i ja queda menys, però encara queda molt!

Només sortir de Sant Joan de l’Erm agafem desviament en direcció al Pic de l’Orri, i unes duríssimes rampes que ens agafen amb les cames fredes i l’estòmag ple, fa que pugem al límit... 4 o 5 Km/h com a màxim! Sense dubte les rampes més dures de tota la ruta, i que jo sempre havia fet amb cotxe i no em semblaven tant dures...jejeje, tot i que al Toni sembla que no se li feien tant dures vist el ritme que imprimia...jajaja quin animal!

Arribem a l’encreuament on a mà dreta ens duria en pocs quilòmetres fins al Pic de l’Orri, però nosaltres ens dirigim cap a la baixada, ja direcció a Rubió per una ràpida pista, on abans d’arribar al poble, agafem desviament a l’esquerra, que ens porta planejant just fins al cim del Port del Cantó, on el travessem i agafem una pista, que després es converteix en una pista fantasma, però fem cas als Tonitracks i fem cap a un paratge espectacular, on comencem el descens fins al poble de Junyent. Donem unes voltes fins aconseguir trobar una font, doncs la calor apreta de nou, estem ja amb bidons buits i ens queda l’última gran pujada de la ruta, que jo no veig pas clara, perquè al plànol que tinc, només surt pista fins a falta de 3 quilòmetres del coll....ja tremolo amb la possible “toniliada” amb la bici al coll, però un cop més confiarem amb Tonitracks...

Comencem la pujada i ràpidament comprovo que els balaguerins estàn en una altra lliga....pugen a ritme com si acabessin de sortir de casa!!!! Quins jabalís! Jo ritme tropical, la pujada és llarga, i tot i no tenir rampes impressionants, tampoc té cap descans... A l’arribar al punt on dubtava que fos ciclable, a 3 quilòmetres del cim, veig que la pista està recent feta, doncs els pins arrencats a la vora de la pista encara tenen fulles verdes, així que significa que és una pista nova, i ja em quedo tranquil sabent que serà ciclable fins al coll... Un cop més, un 10 a Tonitracks!!! Ben poca gent haurà passat per aquests inhòspits indrets, que ni jo, estant tant a prop de la Pobla, coneixia! Un cop som a dalt, descens impressionant per pistes destrossades on fa anys que no passa cap cotxe, el Mola baixa com si s’acabés el món i el Toni ja ni es recorda que va amb un radi petat i no tinc collons ni de seguir-los tot i anant a un punt per sobre dels meus límits! Quina manera de baixar!!! Ja més avall passem pel poble de Baén, i des d’allí agafem diversos senders de la mà de Tonitracks! ...Però va tant emburricat que, en un sender, me’ls trobo amb la bici al coll pujant! s’havia equivocat de sender! (normal, al ritme que van, impossible mirar el GPS...Jajaja) D’alguna cosa ha de servir anar l’últim a les trialeres....jajajaja em vaig estalviar un bon tros amb la bici al coll! Però en aquests moments el Toni estava en el mateix estat que jo davant una pala verge de neu pols!!!! Jajajaja

Anem empalmant trialeres fins arribar a Gerri de la Sal, on ja agafarem carretera  fins a la Pobla. Sembla però que els balaguerins Specialized tenen pressa per arribar i a relleus els dos (jo suficient feina tenia en seguir-los a roda...) anem avançant a 30 / 35km/h! Una barbaritat després de la pallissa que portem a les cames!

I per fi arribem a la Pobla, sans i estalvis, i havent aconseguit recórrer 360km amb més de 9700metres de desnivell positiu...una veritable barbaritat!

Un plaer haver compartit aquest gran repte amb aquests jabalins balaguerins, que no fallen mai!

I ara a pensar en el 2017....on tindrem els límits???   Sembla que els balaguerins ja tenen grans reptes per inicis d’any...

S’atrevirà algun altre frutero a un gran repte com aquest?

Sigui el que sigui, força al pedal!!!


Track 1r dia: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14745263
Track 2n dia: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14745365
Track 3r dia: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14745303
Distància total: 346km
Desnivell total: 9100m+

Components :

Toni Bergel Prieto

Josep Mola

Agustí Mestre Chalamanch

Agustí Mestre Chalamanch

Circ Ardonés

Benasque-29/07/2016

Després de passar uns dies per la vall de Benasque i amb moltes ganes de fer muntanya, tot i que no tenia companyia, calia elegir una ruta per fer. Finalment i valorant les possibles opcions vaig elegir fer el Circ Ardonés, que havia llegit que era un lloc força tranquil, de poca dificultat tècnica i amb unes grans vistes sobre els colossos del Pirineu, com així va ser!

 



  

Ascensió per la canal de Vallverdera

El punt de partida va ser el salt d'aigua que hi ha tot just 300m abans arribar a la cabanya d'Ardonés. Per accedir-hi s'agafa una pista, a mà esquerra, 500m abans arribar al pàrquing de l'Ampriu que entra i creua l'Ubago.
El temps va ser perfecte, inclús massa calor, tot i que el circ és una zona on bufa molt vent, sobretot quan ve de sud.
Els primers 3km són de pujada, uns +800m, comença pel tallafocs i després remonta per la canal de Vallverdera, fins al coll que hi ha tocant el pic del Pasalobino, que queda a uns 50 metres a mà dreta. La canal és el paradís de la tranquil·litat, nombroses marmotes a escassos metres i tres grups de sarrios, un d'ells amb més de 10 membres crestejant el circ a més de 2.600m.

 

Vallverdera des del coll

     


Un cop s'arriba al Pasalobino(2.783m) es pot apreciar el cordal que ens portarà direcció nord cap al pic de Castanesa (2.859m). El cordal està força definit i no presenta cap dificultat tècnica. A partir d'aquest punt i després de fer el 90% de la pujada ja es pot fer corrent, sempre vigilant la pedra solta i afilada típica de la zona, ja que és una part del Pirineu on sempre bufa força vent.

Per arribar al pic de Castanesa és necessari remuntar uns 100 metres més de desnivell pel cordal força ben marcat. Un cop al cim les vistes de la cara sud de les Maladetes és impressionant. Mirant a l'est es pot apreciar l'enorme vall que porta el mateix nom, Catanesa, i alhora fa de frontera natural amb Catalunya.   

 

 



Pujada cap al cim de Castanesa







Vistes Vall de Castanesa



 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A partir d'aquí, el cordal segueix direcció els cims de Roques Trencades (2.685m) i Estibafreda(2.697m), sempre amb la vista de l'Aneto davant, amb la vall de Vallibierna als nostres peus. 



Vistes del circ des d'Estibafreda

Després d'arribar al Estibafreda i recuperar forces comença el descens pel prat marcat amb fites, fàcilment visibles, que et porten directament a la cabana d'Ardonés, on els ramats pugen a paturar a l'estiu. De la cabana al punt inicial es segueix el camí durant uns 300 metres. 

Vistes de les Maladetes

Distància: 11 km

Temps: 2h 30m

Desnivell:+1000m

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14159330

 

És una ruta que es pot fer en solitari, amb cert desnivell i amb un terreny fàcil per ser alta muntanya que no hauria de comportar gaires complicacions. A més, a partir de juliol deixa d'haver neu i aquest fet facilita força l'ascensió.

Xuán Galkatt