Ideologia:

Surt a fer esport i disfruta.
Grup d’amants de la combinació entre esport i natura, com són BTT/Ciclisme/Trail-running/Escalada
Pretén ser un blog per donar a conèixer experiències esportives per a què sigui útil per altres esportistes.


jueves, 29 de septiembre de 2016

Ultra apartaments (btt pel pirineu lleidatà i andorrà)

La Pobla de Segur-9,10,11/09/2016

Un any més, arriba el Setembre, i és l’hora d’iniciar una nova ruta de 3 dies consecutius de pur btt, tot i aprofitant els allotjaments dels quals disposem els integrants. Aquest any, amb la incorporació d’un nou integrant, el Josep Mola (qui diria 2 anys enrere que estaria a l’alçada d’un repte com aquest!), i així doncs, se’ns presenta un nou repte en 3 intensos dies….La Pobla de Segur – Arties – Sispony (Andorra) – La Pobla de Segur




1a Etapa: Divendres 9 de Setembre Pobla de Segur – Arties (115km / 3200mts desnivell positiu)





Arranca el dia amb cel tapat, fem esmorzar contundent i ja són gairebé les 9 del matí quan arranquem a cop de pedal direcció a Senterada per carretera (I epppp! un grapat de porquets petits ens surten davant i corrent fan cap al seu corral!), i un cop allí agafem desviament cap a Naens, (primers cops de pedal amb alegria! per comprovar la gasolina que porten els balaguerins Specialized jejeje) i un cop allí aquest any canviem de recorregut i anem direcció a Cadolla, Pinyana i Corroncui enlloc d’anar cap a Cérvoles i Adons com vam fer l’any passat.  Anem per pista en bon estat a bon ritme, passant per paratges i poblets solitaris i en poca estona ja ens plantem a Corroncui, on parem a omplir aigua i ja que hi som, tastet del millor formatge d’ovella del Pirineu, que aprofitem per endurnos-en un tros per sopar també!
Després d’aquest petit descans (i ja portem els primers 1000 metres de desnivell a les cames) reemprenem la marxa fins al coll de Perves (1334 Mts.). D’allí agafem pista en direcció al petit poble de Sas (fent recorregut sentit invers a la Pedals de Foc), i després cap Castellars i Malpàs. Abans d’arribar a Llesp, el Toni ens endinsa per un sender força ciclable, però un tant perillós per les pedres humides que hi havia, i patapam! Primera caiguda d’un servidor, que per sort, en vaig sortir sense conseqüències.  A partir d’aquí comença a lluir el sol i la calor comença a apretar, just quan ens espera l’inici de la pujada al coll de Serreres. Anem pujant a bon ritme, però la calor es asfixiant…desitjant entrar al bosc per almenys estar a reguard del sol! La pujada és llarga i la pista bastant trencada, i és en aquest terreny on les Specialized de 29 es mengen tot lo que troben per endavant! Un cop ja arribem a dalt, el Toni ens deleita amb un track d’un sender molt divertit i llarg que ens portarà fins a Vilaller! Bona disfrutada! És hora ara de parada obligatòria a dinar i unes birres merescudissímes!
El cel torna a ennegrir i un cop som a Vinyal, les primeres gotes i trons ens adverteixen que és millor fer via per carretera fins al túnel de Vielha. Com ja és tradició en aquest tram, comencem la pujada amb alegria, i a l’alçada de Senet, un servidor fa un canvi de ritme per posar a prova als balaguerins Specialized…Toni aguanta a roda, però sembla que Mola no aguanta l’exigent ritme i cedeix… L’esperem a l’alçada del pantà de Basserca, i ja a pocs metres de l’entrada al túnel el Toni agafa lloc capdavanter amb ritme exigent, el segueixo, i Mola torna a patir…. Dins el túnel, els cartells ja ens adverteixen de “pluja a la sortida”. Passem el túnel a més de 50km/h i a la sortida efectivament terra mullat i plovent, tot i que per sort, poc. Ens posem xubasqueros i decidim evitar la trialera que volíem fer i anem per pista molt ràpida directament fins al Cap dera Vila de Vielha.


Des d’aquí ja pujada suau fins a Arties a ritme intens, com sinó..., doncs estic al meu territori! jejeje però Toni està molt fort i no aconsegueixo desfer-me’n…i a l’sprint sentencia el balaguerí! Ben lluitat!
Fi de la primera etapa, ha estat una etapa dura i alhora bonica, i no hem tingut cap contratemps mecànic ni metereològic, avui que era el dia que les previsions donaven més risc de pluja.
Recuperem forces ben aviat, tot deleitant-nos amb les millors tomates de l’hort, plat generós de macarrons, i el formatge de Corroncui i a dormir aviat, que demà ens espera l’etapa reina!


2a Etapa: Dissabte 10 de Setembre Arties – Sispony (Andorra) (130km. 3700mts desnivell positiu)




Són les 5:30 de la matinada i sona el despertador… no m’havia despertat mai tant aviat per pedalar….només si hi ha d’haver powder!!! Jajaja Però l’exigent ruta que ha dissenyat el Toni pel dia d’avui ho requereix… Però només aixecar-me veig que res ja no serà com ahir! Les cames ben inflades i adolorides dels excessos de l’alegria de l’etapa d’ahir! Jajaja

Esmorzem i ens preparem, i a les 7 del matí comencem a pedalar en direcció el Pla de Beret, la primera ascenció del dia. El dia s’aixeca emboirat i fred, però com que em conec aquest clima, ja aviso als integrants que a partir de Montgarri i per la resta de la ruta, lluirà el sol de ben segur!




















Bé, arranquem per carretera fins a Bagergue, i a partir de Salardú, tot i la cremor de cames que porto, no em puc estar de deixar emprempta al meu terreny i marco ritme exigent fins a Bagergue sense que els balaguerins Specialized puguin seguir el ritme. Un cop allí, comença pista en bon estat fins gairebé a dalt del Pla de Beret, on en aquest cas, el Toni imprimeix un ritme molt exigent que ni Mola ni jo podem seguir!
Un cop ja som al pla de Beret, es comencen a intuir ja els primers raigs de sol al Blanhiblar i comencem el descens cap a Montgarri, terreny on les Specialized 29 marquen la diferència i es distancien de manera notable... Al pas per Montgarri la boira es dissipa totalment, tal i com havia pronosticat, i el sol ja no ens abandonarà en tota la resta de l’etapa. Anem continuant el llarg descens fins a Esterri, tot passant per Isil. Un cop som a Esterri, parada a esmorzar de nou (ja portem 800 metres de desnivell positiu) i ara ens espera la gran pujada del dia, seran 18km. sense descans, amb 1300 metres de desnivell positiu fins arribar al cim de Lo Calbo, una pujada per bona pista i pendent constant on el Toni de nou imparteix bon ritme i l’anem seguint com podem fins quan, a l’ultim quilòmetre (el més dur per pendent i terreny trencat) posa un punt més i se’n va junt amb un Mola que sembla que treu la força guardada al dia d’ahir... Abans de tot això, el Toni a mitja pujada sent un soroll estrany a la seva roda....es para a mirar que passa....i bingo! Un radi trencat! No és pas el primer cop que li passa el mateix i és el que té anar amb unes rodes de claqué i fer el bestiota baixant com un autèntic jablaí...no és compatible!!! Com que no ho podem reparar en marxa, només queda enrotllar el radi i resar perquè almenys aguanti fins a Andorra i allí ens ho puguin arreglar.



Arribem al cim, vistes realment espectaculars als 360º al nostre voltant....i aprofitem per fer diverses fotografies de rigor. Ja portem 2000 metres de desnivell i 70 Km. a les cames, però encara ens queda un llarg camí fins Andorra i cal afanyar-nos! La baixada la fem íntegrament pel sender GR, força exigent tècnicament en molts trams. Toni encapçala la baixada i a les primeres de canvi veig com salta per davant! per sort no ha sofert cap dany ni ell ni la seva bici, però serveix de toc d’atenció. Jo prefereixo fer a peu molts d’aquests trams complicats, doncs no vull arriscar-me a cap caiguda que m’espatlli la resta de la ruta. A mesura que anem baixant, el sender es fa més ciclable, i just abans d’arribar al poble d’Estaon, el sender es converteix en un empedrat molt bonic, però que alhora no val a badar ni un segon.
Un cop som al poble d’Estaon, sender més fàcil fins a Ribera de Cardós, parada obligada a recuperar forces i una bona birra!

Son les 2 del migdia passades, el temps se’ns tira a sobre, teníem previst ara pujar cap al Pla de Negua i d’allí cap a Alins, però vist que anem molt justos de temps, decidim tirar per carretera directament cap a Alins. La calor apreta i les cames comencen a picar, i aquests balaguerins encara m’exigeixen donar-los algun tímid relleu jajaja. Un cop passat Alins, continua pista asfaltada fins a Tor (excepte un petit tram trampa de pista made in Bergel amb rampes duríssimes!), on els balaguerins van a ritme molt exigent i jo decideixo anar fent al meu ritme. Un cop arribem al poble de Tor (mític punt de contraban i històries del Palanca), fem parada a fer una coca-cola refrescant per tot just després afrontar una dura pujada de 7Km. fins al coll de Cabús (2328mts.), on jo, vist la duresa, agafo ritme tropical, mentre que els balaguerins agafen un ritme com si acabessin de sortir de casa (Eufemiano Mola potser havia fet de les seves...jijiji). Arribem al coll passades les 7 de la tarda, i ara sí, baixada rapidíssima fins la Massana per carretera, on el Toni aguanta com pot amb el radi trencat. Arribem a la Massana i ens dirigim directament a la botiga Viladomat. Són les 8 i dos minuts....i tancat!!! Ens ha anat de ben poc...però demà és diumenge i obren a les 9:30 i no podem esperar a sortir a aquesta hora, així que cal resar perquè la roda del Toni aguanti una etapa més...
I ara des de la Massana, regalitooo de rampots fins a Sispony! Redeu com cremen les cames!!! i per fi som a casa, a sopar i a descansar, que demà ens espera una altra dura etapa...



3a Etapa: Diumenge 11 Setembre Sispony – La Pobla de Segur (115km. 2800mts. Desnivell positiu)




Quina millor manera de celebrar la diada que a cop de pedal, i amb una immillorable companyia! I la gent que vagi perdent el temps sortint al carrer amb banderetes....jajaja
Ens aixequem i fa un dia radiant i fresqueta! Esmorzem fort i a pedalar s’ha dit! Sembla que les cames ja s’han acostumat a aquestes rutes exigents i avui no piquen tant...jejeje. Això si, el culet si que ens recorda la pallissa que portem a sobre, i es que només posar-nos damunt el seient el mal es fa palès de veritat...



Comencem la ruta cara avall, cap Andorra la vella i fins a Sant Julià, on agafem desviament, ara sí ja de pujada, i per carretera fins a Os de Civís, fins on marquem un ritme exigent els 3 i on parem a esmorzar abans d’afrontar la dura pujada que ens queda...
Des d’aquí ja agafem pista amb 5 primers quilòmetres de duríssimes rampes i després ja afluixa una mica però continua sense descans fins arribar al coll de Conflent (2185mts.), on encara hi havia restes de la pedregada de 2 dies enrere!!
A partir d’aquí, descens molt ràpid per pista, on el Toni va a mig gas per vigilar la seva roda i a mi ja em va bé perquè tot i així gairebé ni el puc seguir! Quin jabalí!!! Un cop ja som més avall, terreny pla i suau pujada fins al refugi de Sant Joan de l’Erm, on les Epic Specialaized tornen a fer palès de la seva superioritat en aquest tipus de terreny.
Parada a agafar forces amb un bon entrepà de llonganissa i una birra fresqueta, i ja queda menys, però encara queda molt!
Només sortir de Sant Joan de l’Erm agafem desviament en direcció al Pic de l’Orri, i unes duríssimes rampes que ens agafen amb les cames fredes i l’estòmag ple, fa que pugem al límit... 4 o 5 Km/h com a màxim! Sense dubte les rampes més dures de tota la ruta, i que jo sempre havia fet amb cotxe i no em semblaven tant dures...jejeje, tot i que al Toni sembla que no se li feien tant dures vist el ritme que imprimia...jajaja quin animal!
Arribem a l’encreuament on a mà dreta ens duria en pocs quilòmetres fins al Pic de l’Orri, però nosaltres ens dirigim cap a la baixada, ja direcció a Rubió per una ràpida pista, on abans d’arribar al poble, agafem desviament a l’esquerra, que ens porta planejant just fins al cim del Port del Cantó, on el travessem i agafem una pista, que després es converteix en una pista fantasma, però fem cas als Tonitracks i fem cap a un paratge espectacular, on comencem el descens fins al poble de Junyent. Donem unes voltes fins aconseguir trobar una font, doncs la calor apreta de nou, estem ja amb bidons buits i ens queda l’última gran pujada de la ruta, que jo no veig pas clara, perquè al plànol que tinc, només surt pista fins a falta de 3 quilòmetres del coll....ja tremolo amb la possible “toniliada” amb la bici al coll, però un cop més confiarem amb Tonitracks...

Comencem la pujada i ràpidament comprovo que els balaguerins estàn en una altra lliga....pugen a ritme com si acabessin de sortir de casa!!!! Quins jabalís! Jo ritme tropical, la pujada és llarga, i tot i no tenir rampes impressionants, tampoc té cap descans... A l’arribar al punt on dubtava que fos ciclable, a 3 quilòmetres del cim, veig que la pista està recent feta, doncs els pins arrencats a la vora de la pista encara tenen fulles verdes, així que significa que és una pista nova, i ja em quedo tranquil sabent que serà ciclable fins al coll... Un cop més, un 10 a Tonitracks!!! Ben poca gent haurà passat per aquests inhòspits indrets, que ni jo, estant tant a prop de la Pobla, coneixia! Un cop som a dalt, descens impressionant per pistes destrossades on fa anys que no passa cap cotxe, el Mola baixa com si s’acabés el món i el Toni ja ni es recorda que va amb un radi petat i no tinc collons ni de seguir-los tot i anant a un punt per sobre dels meus límits! Quina manera de baixar!!! Ja més avall passem pel poble de Baén, i des d’allí agafem diversos senders de la mà de Tonitracks! ...Però va tant emburricat que, en un sender, me’ls trobo amb la bici al coll pujant! s’havia equivocat de sender! (normal, al ritme que van, impossible mirar el GPS...Jajaja) D’alguna cosa ha de servir anar l’últim a les trialeres....jajajaja em vaig estalviar un bon tros amb la bici al coll! Però en aquests moments el Toni estava en el mateix estat que jo davant una pala verge de neu pols!!!! Jajajaja
Anem empalmant trialeres fins arribar a Gerri de la Sal, on ja agafarem carretera  fins a la Pobla. Sembla però que els balaguerins Specialized tenen pressa per arribar i a relleus els dos (jo suficient feina tenia en seguir-los a roda...) anem avançant a 30 / 35km/h! Una barbaritat després de la pallissa que portem a les cames!


I per fi arribem a la Pobla, sans i estalvis, i havent aconseguit recórrer 360km amb més de 9700metres de desnivell positiu...una veritable barbaritat!
Un plaer haver compartit aquest gran repte amb aquests jabalins balaguerins, que no fallen mai!

I ara a pensar en el 2017....on tindrem els límits???   Sembla que els balaguerins ja tenen grans reptes per inicis d’any...
S’atrevirà algun altre frutero a un gran repte com aquest?
Sigui el que sigui, força al pedal!!!


Track 1r dia: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14745263
Track 2n dia: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14745365
Track 3r dia: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14745303
Distància total: 346km
Desnivell total: 9100m+

Components :
Toni Bergel Prieto
Josep Mola
Agustí Mestre Chalamanch


Agustí Mestre Chalamanch