Quan la neu és el problema, la localització i el terreny és la solució. 16-17/01/2016

La Cerdanya-14/01/2016

Dijous 14 de gener hi havia un guirigall a la seu social del grup de joves del CEC, a les golfes d’un bar de turistes i muntanyencs a poca distància del Centre Excursionista de Catalunya. En aquesta ocasió estàvem més esverats per la situació meteorològica del cap de setmana que no pas pel retrobament dels amics i els efectes de la cervesa. Al cap de setmana es preveia un potent front humit provinent de latituds polars que comportaria un descens molt notable de les temperatures i nevades molt abundants al Pirineu. Després d’un mes llarg sense bones condicions de neu al Pirineu estàvem excitats de poder-hi gaudir el desitjat nou mantell de neu. Però a aquesta reunió de joves muntanyencs sobrevolava les experiències i els temors relacionats a les conseqüències de practicar senderisme hivernal i alpinisme sota un temporal de neu i vent.

“On anem? Quin fred farà? Quan de gruix s’acumularà?! I si ens cobreix una allau?! Hi ha suficients ARVAs al club? El torb us glaçarà, no és el Cap de setmana de pujar al Pirineu!”

Tant els mitjans de comunicació com els de protecció ciutadana alertaven d’una situació perillosa de neu a cotes molt baixes, molt de vent a cotes altes de les muntanyes i la formació de plaques de neu de gran mida que podrien desencadenar un allau al pas dels esquiadors i alpinistes. Davant aquesta predicció potser el més assenyat és anar a esquiar a les estacions d’esquí, o fer turisme a la Seu d’Urgell o un bany a Caldea. Tot i així, amb perícia fruit de l’experiència, una petita dosi d’imprudència i molt bona cara al mal temps, es poden realitzar activitats alpines amb un perill molt limitat i assumible. 

Vall de la Coma de Garcia, vall molt ampla molt apropiada per esquiar amb perill moderat d'allaus, perquè els allaus no arribaran a cobrir el fons de vall.

Sense ànim de desvalorar els perills dels Pirineus a l’hivern, quan la neu i la meteorologia són un problema, determinar la localització i el terreny on planificarem una activitat alpina és la solució. A partir d’aquesta regla és impossible quedar-se a casa quan fa mal temps, així ho creiem 3 companys d’aquell guirigall l’Albert Gil, en Roberto i jo, que vam decidir pujar a la Cerdanya. Dissabte, aniríem a pujar corredors a la cara nord del Cadí, una serralada que en temporals de pur nord només hi arriba la barrufa (neu lleugera arrossegada pel vent) mentre la nevada intensa es concentra a la cara Nord del Pirineu, d’Andorra la Vella cap al Nord. Diumenge, decidiríem fer un trekking sobre un bon tou de neu pels lloms suaus i les amples valls de l’entorn del Col de Puymorens entre la Cerdanya i l’Arieje, una zona poc susceptible a provocar un allau amb un probable perill 3 sobre 5 d’allaus.

El Cadí des del Prat del Cadí i la carena cimera cota 2600 msnm.

Si analitzem l’alpinada del cap de setmana del 16 i 17 de gener amb més detall: divendres a la nit vam pujar al poble d’Estana on dormirem al Paller- refugi de Cal Basté. Dissabte al matí amb un sol radiant ens enfilàvem Cadí amunt, per l’ombra congelada i una mica nevada de la Cara Nord. Vam trobar pels forts pendents de la cara ceretana entre 20 i 40 cms de neu molt dura, perfecte per clavar grampons i piolets. Tot i així, per realitzar corredors sense corda només creiem que sigui possible pujar la Canal de Cristall, les canals de Ticó, la canal de Llitze i alguna variant seva i alguna canal més occidental. Com més al oest de la serralada més neu hi havia. Vam decidir pujar per recomanació d’en Lluis de Cal Basté el corredor W del Ticó amb 2 o 3 ressaltets de gel, pendent màxim de 50º, una via d’iniciació per gaudir molt. La sortida estava molt glaçada però no estava formada cap cornisa i feia un vent que quasi ens tomba. Deuríem estar a -15 ºC, sort del sol que lluïa i enxufava calor. El descens va ser més arriscat que la pujada, vam baixar per la canal de Llitze on el vent era molt fort per l’efecte Venturi a causa de la secció de la canal. Personalment la línia de la canal era molt estètica i impressionant, la neu estava molt dura i el pendent semblava al inici del descens molt més dret que no a la de Ticó. Vam haver de baixar el primer tram de 50 metres d’esquenes a causa del fort pendent i el vent, feia la impressió que baixàvem per una pendent de 55- 60º, molt emocionant! Quan vam acabar aquesta magnífica línia, vàrem fer una gran diagonal i esgotador flanqueig de la muralla dolomítica del Cadí fins el Prat del Cadí i a partir d’aquí passeig d’una hora llarga fins Estana. Dissabte foren 4 hores d’ascensió, unes 3 hores de descens.

Corredors Ticó Occidental, 150 m. màxim pendent 55º- Canal de Llitze 200 m. màx pendent 55- 60º

L’endemà diumenge, la nevada del vessant Nord es presentava molt debilitada o havia desaparegut. El cau d’aquesta nit passada va ser el Càmping Estel de Puigcerdà, on vam debatre si pujar el Pic Peric per les Bulloses o fer part de l’ascensió al Coma d’Or i Puigpedrós de Lanós des del Col de Puymorens. Com no dúiem tots raquetes, ens decantarem per la segona opció doncs l’ascensió és més accessible. Aquell diumenge vam recórrer l’ampla Coma de Garcia fins la seva Portella, una sortida considerada clàssica d’iniciació amb esquí de muntanya, un trajecte molt penós per la gran acumulació de neu encara que el rastre del vent era molt present: les carenes estaven pelades i congelades, al fons de vall hi havia trams amb neu encrostada i molts trams amb neu pols fins els quàdriceps. Fou un diumenge per raquetes, esqui de muntanya i pràctiques de rescat de víctimes d’allau, no per alpinisme, però vam gaudir de l’entorn totalment innivat i de les genials vistes.

Portella d'en Garcia 2530 m, al fons a l'esquerra Puigpedròs de la Lanós i Pic de Coma d'Or.

Practicant alpinisme dissabte al Cadí i excursionisme hivernal diumenge amb un bon paquet de neu, en una àrea força segura envers el desencadenament d’allaus, havíem superat les nostres expectatives i sensacions que desitjàvem en aquesta 1ª alpinada pirinenca de l’any. En tot moment erem conscients del risc de les nostres accions, dúiem tot el material de seguretat per protegir-nos del fred i el vent i per iniciar un rescat d’un company sepultat per una allau, i abans que tot erem conscients d’abandonar l’activitat si creiem que el perill superava la nostra seguretat, però en cap moment vam perdre la confiança en que tot el grup estava preparat per completar el repte i amb seny i empenta vam resoldre un cap de setmana  complex amb unes excel·lents vivències. 

Autor: Pol Martínez.

Participants de la cordada: Albert Gil, Roberto, David Pérez, Ángel Martinez i Pol Martínez.