Arties-13/03/16
Com ja és tradició anual, decidim realitzar aquest diumenge
l'ascensió a la mítica muntanya de la Val d’Aran, la que observo cada dia al
despertar a Arties, el majestuós Montarto. Les condicions de neu pinten ser
òptimes, i la meto també!
Toni Bergel, Mariona Jové, Joaquim Sol i un servidor en
formen l’equip.
A les 5:30h sona el despertador, costa aixecar-se, però ens
espera una llarga i emocionant jornada per endavant! El cel està ben estrellat,
així que la jornada promet ser èpica!
Esmorzem lleugerament, preparem bocates i material i
carreguem el cotxe per, a les 6:30 i amb -6 graus a Arties, conduir en
direcció a la vall de Valarties, on continuarem per la pista en cotxe fins que
la neu ens digui prou. Anem fent via, passem el pont del Ressec, i veig que
encara podem continuar una mica més amunt en cotxe (cosa que abans de sortir
pensava que no pensava que podríem fer). Tot i així, no passa ni un km. més quan
el cotxe ens comença a donar avisos que ens podem quedar encallats a la neu, i
decidim parar just al punt d’arribada de l’itinerari de descens.
Son les 7:15 i per fi comencem l’aventura. Com que preveig
un dia de neu pols total, em decideixo a afrontar l'ascensió amb els meus
esquís Dynastar Cham107, em tocarà apretar cames per arrossegar de pujada
aquests “tanques”, però la gran baixada per la cara Nord, de ben segur ho
recompensarà! Anem pujant per la pista ben nevada i amb una qualitat de neu
excepcional, fins arribar al punt on deixem la pista… ara la pendent ja ens fa
passar el fred! Anem fent via fins arribar al refugi de la Restanca. Son les
9h, aprofitem per fer un petit mos, i ens trobem el guarda del refugi que ens
comenta que avui fa fred de veritat! -9 graus en aquell moment marca el termòmetre!
Aquest any l’hivern està invertit!
Reprenem la marxa abans no ens quedem glaçats, doncs el sol
encara no arriba a aquest indret… La neu continua estant fantàstica, i
l'ascensió l’anem fent amb més facilitat que en anteriors ocasions.
Al cap d’una hora, arribem a l’estany de Cap de Port, on per
fi ens comença a tocar el sol, i on una traça d'esquís creua pel bell mig de
l’estany. Fa una mica de yuyu passar pel
mig…però fem molta via per aquest camí!
Continuem el camí, fins arribar al coll de crestada, des
d’on observem les meravelloses vistes de l’estany de Monges als nostres peus.
Ens queda ara el camí més pendent, però anem pujant poc a
poc fins arribar dalt del coll, des d’on ja divisem el pic del Montarto, i l’última
petita però empinada pujada. La neu continua estant en molt bones condicions i
decidim provar de pujar amb els esquís fins dalt al cim, tot i la forta
pendent. Dit i fet! En 20
minuts més ens plantem al cim! Son les 12:30h, el que suposa que hem
tardat 5h 15m. en fer tota l’ascensió. Ens ho hem pres amb calma per guardar
forces per la magnifica baixada que ens espera! En total han estat més de
1400mts. de desnivell positiu.
Reprenem forces, fotos de rigor i preparem el material per
afrontar la tant desitjada baixada per la cara nord del Montarto!
Fem els primers girs en una neu espectacular, vorejant la
cresta per la part dreta fins arribar al lloc més complicat tècnicament de
l’excursió….la gran i mítica “canal amagada”! Per poder accedir a la boca
d’aquesta canal hem de fer uns pocs metres per un tram de neu glaçada, i on
qualsevol error, tindria conseqüències fatals….
Un cop som sans i estalvis a la boca de la canal, veiem que
hi ha menys neu de l’habitual i que haurem d’esquivar algunes pedres a
l’entrada de la mateixa, i que curiosament és el lloc amb més pendent i més
estret, i per tant, el tram més complicat! Anem baixant amb molta cura fent
“escaleta” fins arribar el punt on deixem enrere les pedres i ja podem fer algun
gir. Arribem a baix de la canal sans i estalvis, i contemplem la gran pala que
ens espera, el millor tram sense dubte!
Comencem a baixar, la neu està simplement espectacular! Se
senten els meus crits de desfogue fins a Arties!!!!!!
Iiiiiiiiiiiiiiiiiijjjjjjjjjjaaaaaaaaaaaa Quin espectacle de baixada!!!!!!
A mitja baixada veig unes traces que es dirigeixen a una
variant que encara nosaltres no havíem fet mai, m’ho miro i de cap!!! Brutal
variant tot esquivant petits pins i una pendent bona amb una neu exquisida!
Mirat des de baix, sembla impossible que es pugui baixar per allí!
Bé, ara ja hem acabat la baixada més espectacular, però
encara ens queden més de 500 metres de desnivell fins arribar al cotxe, i ho
fem a través d’un preciós barranc al principi, i emboscat i salvatge al final.
El primer tram és de pel·lícula de Canadà…..pedres cobertes
per neu caiguda a plom, canvis de rasant, petits arbres….brutal!!!! i som els
primers en passar-hi!
Però un cop som més avall, el barranc es va tornant més
salvatge, i passem de disfrutar, a anar baixant com podem, entre caigudes
d’alguns dels integrants, alhora que el mantell nival es va fent cada cop més
petit….lo mínim per ser esquiable vaja… i on al final tots decideixen fer
l'últim tram fins al cotxe a peu, excepte un servidor, que intenta fer les mil
i una per arribar amb els esquís fins al cotxe, cosa, que fins ara encara no
havia fet mai al Montarto…..i per fi, es clar, tossut com jo, ho vaig
aconseguir! Jejeje (tot i alguna esgarrinxada que em vaig endur de
record….jajaja)
Com no, tal gesta es mereixia ser celebrada amb un bon
assortit de tapes, (i birres es clar!) del Urtau, on vam tenir la companyia
inesperada de Victor Caballero, que precisament avui s’havia estrenat com a
foquejador. Qui sap, potser l’any vinent el veurem fent el Montarto ja…..
Així doncs, fi a una jornada d’esquí èpica, que mai
oblidarem!
Component
Agustí Mestre Chalamanch
Toni Bergel Prieto
Mariona Jové Font
Joaquim Sol Culleré (alias “el nen”)
EL MONTARTO NO DECEPCIONA MAI!
Agustí Mestre Chalamanch
