Arties-11,12 i 13 Setembre 2015
De l'anterior ruta que vàrem realitzar Arties-Benasque ara fa 2 anys en va sorgir el malson de fer-la en sentit invers, i com que sempre ens agrada anar endurint els reptes, vaig pensar en aprofitar l'allotjament de La Pobla per fer ruta fins allí també... així doncs ja teníem ruta!!! Arties-Pobla / Pobla- Benasque / Benasque-Arties intentant sempre xafar l'asfalt el menys possible i buscant aquells racons més salvatges del Pirineu Lleidatà i Aragonés.
 |
| Sender baixada des de Puerto Benasque cap a Hospice France |
Etapa 1 Arties-Pobla:
Dies
abans la previsió meteo no pintava massa bé, però decidim jugar-nos-la,
ja que es preveu temps molt variable i canviant, i és l'última ocasió
que tindrem per coincidir en unes dates que ens vagin bé als dos, i ja
anem massa calents com per deixar-ho aparcat un any més....
Així
doncs, arranquem el dia 11 de Setembre des d'Arties, però tard, son
gairebé ja les 9 del matí i ens espera l'etapa més dura i llarga dels 3
dies que tenim per endavant. El dia és radiant i la temperatura força
fresca, però bé, com que comencem cara amunt des de la primera pedalada,
aviat estem suant, i a bon ritme aviat arribem al Pla de Beret. Hem fet ja els primers 800 metres de desnivell sense ni adonar-nos-en, però queda moltíssim encara fins a finalitzar l'etapa. Tot
seguit afrontem un tram de lleugera baixada combinant algun repecho,
mentre passem pels pobles de Montgarri, Alòs d'Isil i Isil i anem
esquivant la munió de boletaires que s'afanyen en ser els primers de
sortir a la cacera dels preuats bolets que es solen trobar en aquests
meravellosos indrets com són els ceps, rovelló i rossinyol
principalment.
 |
| Camí d'Isil, un cop superat Montgarri |
Un
cop som al poble de Borén, agafem carretera cap a Sorpe (Recoi com
pica aquest tram! Sort que és curt!) fins enllaçar amb la carretera que
baixa de la Bonaigua mentre gaudim ara ja sí de la soledat i
tranquil·litat més absoluta. Un cop allí, baixada altre cop fins a
l'alçada de València d'Àneu, on agafem el desviament a la dreta que ens
porta cap a Son. De nou la carretera pica amunt i de valent, però el dia
ens continua acompanyant amb un bon sol i temperatures molt
agradables....així dóna gust pedalar!
Arribem
a Son, punt on jo tenia previst endurir l'etapa (passant per les planes
de Son i el refugi Pla de la Font) per poder arribar als 4000 metres de
desnivell acumulats al finalitzar l'etapa, però el Toni diu que és
massa tard i que vol anar pel camí curt. L'intento convèncer, però no
me'n surto...així es que, resignat, tirem directament cap al poble de
Jou. El paisatge és realment espectacular, al fons de la vall observem
el pantà de la Guingueta d'Àneu! La carretera pica amunt fins arribar al
poble de Jou, i a partir d'allí comença el descens, tot i que encara
amb algun repecho, fins arribar al poble d'Estaís, i d'allí ja fins a
Espot seguidament.
Arribem
a Espot, punt d'avituallament obligat, doncs a partir d'allí ja no
veurem civilització fins pràcticament a la fi de l'etapa. És aviat per
dinar encara, així es que fem cerveseta de rigor i merescuda ja, i
agafem bocates per endur-nos i menjar-nos més tard. Apreciem que els
cims de les muntanyes comencen a tapar-se per la boira, tot i el dia
continua sent força bo.
A
partir d'aquí ens espera la pujada més dura i llarga del dia però bé,
les cames encara tenen pólvora per estona de moment! Comencem a pujar
dirigint-nos a la base de l'estació d'esquí d'Espot....i iieeeeppaaa
atura't!!!! un rovelló!!! un altre! un altre! jejeje aprofitem la bossa
dels bocates per posar-hi els rovellons que he vist en marxa! En
aquesta època s'ha d'estar atent als marges dels camins fins i tot
mentre es pedala!
 |
| Rovellons a peu de pista tot sortint d'Espot |
Anem
pujant per una pista en molt bon estat tota l'estona per dins el bosc
mentre ens creuem contínuament amb boletaires que, el qui menys porta,
ja ha omplert mig cistell! Continuem pujant i pujant per la pista, el
desnivell és constant i portable, i ja veiem Espot als nostres peus, ben
avall. Estem a punt d'arribar al punt on es troba la boira, hem pujat
molt, el bosc s'acaba, estem per sobre les 2000 metres d'alçada, i la
pista es torna molt exigent....les rampes són realment fortes! (És clar,
estem pujant per on es baixa esquiat a l'hivern!) En aquest punt és on
Toni em comença agafar distància....jo prefereixo seguir al meu ritme.
La pujada es comença a fer llarga i pesada i la gana comença a aparèixer
ja...però aviat arribem a dalt de tot. Molta boira i fred ens
acompanyen, però és moment obligat d'omplir el dipòsit i cruspir-nos els
entrepans!
Anem
ràpid i ens abriguem molt perquè la sensació de fred comença a
intensificar-se degut al vent que es comença a girar....no ens sobra
res, guants llargs inclosos!
A partir d'aquí comença un
tram interminable de baixada, trams plans, i algun que altre
repecho....recordava ben gravat el calvari d'aquest tram de la pedals de
foc nonstop en sentit contrari al que estem fent, però ara amb la boira
encara es fa més pesat perquè no podem veure on està el final, el mític
coll del Triador! La boira ens desorienta i hem de parar a mirar GPS i
mapa en diversos cops...per fi però, després de més d'una hora pedalant
per aquest terreny, arribem al coll del Triador. D'allí descens ja
direcció Llessuí per les antigues i abandonades pistes d'esquí fins
arribar a l'antiga cafeteria. Parem en aquest punt per treure'ns roba,
ja que torna a tocar una llarga pujada, aquest cop fins el punt més alt
de l'etapa, el Tossal del Serradet, a 2500 metres d'alçada.
Però
epppp!!! miro la meva roda posterior i veig que està perdent
líquid...he punxat! Miro de donar-li voltes a veure si es segella perquè
perd molt poc, pero no hi ha manera....veig que hi ha una petita pedra
incrustada al neumàtic, la trec i shhhhhhhhhh tot l'aire al carall! No
havia punxat mai amb tubeless, no portava ni càmera de recanvi ni
parches....Se'm cau el món al terra....què fem??? s'ha acabat la ruta???
no pot ser després de tot l'esforç del dia realitzat!!! Em nego a
rendir-me....el toni diu que baixi cap a Llessui amb el cotxe d'uns
pastors que es troben just allí, però jo em nego a acceptar que s'ha
acabat la ruta... Miro d'apretar el lloc on perd aire amb les mans
durant una estona, a veure si es segella amb el líquid. Sembla que pot
funcionar! Almenys de pujada crec que aguantarà! El toni m'ofereix una
cinta americana que havia agafat de casa a l'últim moment. Li dono unes
quantes voltes perquè faci ben fort. Penso que aguantará, provem-ho!!!
El Toni, incrèdul, em fa cas i decidim començar a pujar altre cop. Fem
uns metres i comprovo que aguanti...tot perfecte, de moment no perd gens
aire! La pujada s'endureix, i el tram final, ja no només és realment
dur per la pendent de la pista, sinó que el mal estat d'aquesta fa que
hagis de posar els 5 sentits per no haver de posar el peu a terra.
Arribem
per fi a dalt del Tossal del Serradet, foto de rigor enmmig de la
boirai cap baix ràpidament que fot un fred que pela i llàstima que no
podem veure res de les espectaculars vistes que hi han des d'aquest
indret!
Al cap de pocs metres de començar el
descens sento un sshhhhhhhhhhttt, em giro i merdaaaaaa el Toni ha
punxat! Ha rajat la coberta ben bé, així es que el líquid de res
serveix....sort que ell sí que porta càmera de recanvi i la canviem
ràpidament. Tornem a fer ús de la cinta americana perquè sinó la càmera
treu l'ull per la raja i patim el risc de foradar-la, i llavors sí que
seria el final definitiu de l'etapa.... continuem i intentem posar l'eix
passant a la roda, i merdaaaaa.... no hi ha manera que enrosqui!!!! Ho
netegem, ho encarem bé, però no hi ha manera!!!! una bona estona dins la
boira i a més de 2000 metres d'alçada....ens estem quedant glaçats i no
veiem manera de com enroscar l'eix passant....estem a punt de trucar
que ens vinguin a recollir, però coi, estem al punt més llunyà possible, i
tardaran hores en arribar on estem! Ho hem de solucionar com sigui!
M'ho torno a mirar i remirar, i no hi ha manera....al final quant ja
estem a punt de desistir, veig que hi ha una peça del canvi que es
belluga....epppp!!! vos-ti jugar que era això que no deixava
enroscar....dit i fet! a la primera ara!!! Un cop més la sort ens
acompanya!!! Hem perdut molt i molt temps en les 2 punxades, més de 2
hores, i ens queden molts quilòmetres per endavant encara...ens hem
d'afanyar, però compte! ....anem tots dos amb les rodes encintades i una
pedra mal agafada en el descens podria ser fatal! Continuem el descens i
arribem al coll de Sant Quiri, d'allí continuem el descens fins al
poble d'Ancs, per una pista on hi ha uns reguerons que hi cabries sencer
amb la bici, així es que no podem córrer massa.... La baixada és llarga
i el dia comença a acabar-se....arribem al punt on ens hem de desviar
fins al poble de Bretui, pero no ho veiem clar...anem a fer ús del mapa,
però tot just en aquell instant passa un cotxe. Li preguntem on és la
direcció correcta, ens diu que anem bé, però que sent l'hora que és que
millor tirem directament cap avall i anirem a donar al poble de Gerri de
la Sal. Així ho fem....són les vuit del vespre passades i ens afanyem a
la baixada ja per carretera fins a Gerri de la Sal. Són les 20:30 hores
i ens queden 13 quilometres....amb el fuet al cul si no volem arribar
de nit! El Toni comença a tirar de valent i jo prouta feina tinc en
seguir-lo a roda com per poder donar-li algun tímid relleu....Per fi,
gairebé les nou del vespre, 12 hores després d'iniciar l'etapa, arribem a
la Pobla! 5 minuts més tard, i ja haguéssim arribat de nit....hem
tingut sort, molta sort!!! En total han estat 140 Km i 3200 desnivell
positiu.
A recuperar forces i demà a pedalar de nou!
Etapa 2: Pobla-Bonansa
Ens
aixequem tard, ja que vam anar a dormir tard, el terra del carrer està
mullat perquè ha plogut durant la nit, el cel està amenaçador però miro
el radar i sembla almenys durant una estona aguantarà sense ploure...
Esmorzem
de valent i el Toni s'adona que s'ha descuidat les claus de Benasque a
Arties.....meeerdaaaa!!! primer contratemps i a fer gestions a veure si
algú de Benasque ens pot deixar una copia de les claus.....Finalment
aconseguim localitzar una persona que ens les deixarà, pero es molt tard
ja, les 10 del matí passades!
Arranquem l'etapa amb la
companyia de la campiona de la Silvia, que ens acompanyarà fins a
Senterada per carretera marcant un bon ritme. Un cop a Senterada
primeres gotes, que de sobte es tornen ben grosses! La Silvia decideix
girar cua i nosaltres ens aixopluguem dins un cobert a la sortida del
poble. Sembla que para de ploure, cel despejat, arranquem de nou i no
fem ni 500 metres, que de nou diluvi i girem cua al cobert altre cop!
jejeje i així encara un cop més fins que finalment miro el radar i veig
que almenys durant una estona llarga no plourà. I així va ser, continuem
camí a Naens i Burguet, on el camí, tot i que asfaltat, fa que les cames
comencin a picar, ja que la pendent és considerable. Un cop a Burguet
parada tècnica a omplir el dipòsit perquè l'Antonio ja té gana ( no
feina ni 2 hores que havíem esmorzat jijijiji) i d'allí reprenem ja
direcció a Cèrvoles per pista de terra. Gaudim del meravellós paisatge
d'aquest singular poble i continuem camí ja del poble d'Adons. Aviat ens
endinsem altre cop per meravellosos boscos, a arrebossar de boletaires
ansiosos de rovellons, i ple de fang degut a les pluges de la passada
nit... Anem pujant de forma molt progressiva, i tot i que son bastants
quilòmetres, de seguida anem a parar al desviament del poble d'Adons. No
teníem que pujar a aquest poble elevat per seguir la ruta, però el fet
de tenir gana altre cop i saber que allí s'elabora un dels millors Xolís
del Pallars ens fa pujar-hi jejejje . Com que conec a la mestressa
d'allí anem directes a l'obrador, pero no hi ha ningú....Preguntem a una
veïna i ens diu que estan fora de vacances! Vaja, mala sort i la pujada
que hem fet en va.... Però tinc més recursos encara per poder menjar
bé! El poble de Corroncui i el seu magnífic formatge! Amb la gana que
tenim no ho dubtem 2 cops i cap allí anem de cap.
 |
| Rampes dures camí de Corroncui |
No
conec la pista, i sembla camí de vaques....la pista s'enfila de valent i
es converteix pràcticament en un sender duríssim que proutes feines
tinc per no haver de posar el peu a terra! Continua així una bona estona
fins arribar a la carretera que ens portarà directe a Corroncui. Un cop
allí directes cap a la casa del formatge! Ens atén una noia que ens
ofereix probar el formatge. Excel·lents tots els diferents tipus! i ens
ofereix algo per beure...vi o aigua? es evident que la resposta ja us
la podeu imaginar! jejeje i li demanem una mica de pa també. Apareix amb
el formatge, una botella de vi, pa, oli del bo i uns tomàquets que al
meu parer eren un delicte utilitzar-los només per sucar el pa! Com a bon
hortolà, sabia que aquells tomàquets eren del seu hort, així que a
rodanxes cap al plat i un bon raig d'oli i espectaculars!!! Ens fem un
bon tip de formatge i ens quedem amb el cuquet de més tomàquets, així
que en demanem més! jejeje
 |
| Gaudint dels extraordinaris formatges a Corroncui |
Un cop ben satisfets, ens estirem a
la gespa del jardí a jugar amb el incansable Border Collie que tenien
allí. Mare meva quina agilitat aquell gos! Li tiràvem un bastó i abans
que caigués a terra a la l'altra punta del jardí ja l'havia enxampat i
te'l tornava a portar una vegada i una altra per que li tornéssim a
tirar....incansable i amb uns derrapatges dignes del millor dirt
track!!!
Arranquem de nou, tornada enrere fins al coll de Perves a 1300 metres, allí la nostra ruta prevista era anar cap a Erta,
Sas, Castellars i Pont de Suert, però decidim fer via i anar directament
a Pont de Suert per la carretera, doncs sembla que es comença a posar
el cel ben negre altre cop! Abans però, a l'alt de Viu de Llevata veiem
un xiringuito obert, i amb la dolenteria que ja portàvem a sobre,
decidim fer una cerveseta.
Després descens de vertigen fins a
Pont de Suert i un cop allí camí fins a Bonansa per una pista que té els
seus trucs amagats, i és que passa de planejar a rampes duríssimes! I
arribem a Bonansa on tenim el cotxe d'assistència que ens portarà fins a
Benasque. En total han estat 65 Km. i 1600 metres de desnivell, diríam
que l'etapa d'avui gairebé ha estat més gastronòmica que
ciclista....jeje La idea inicial era acabar a Benasque, però els
diferents contratemps ens van fer escurçar l'itinerari.
Etapa 3: Benasque-Arties
Última
etapa de l'aventura, ens aixequem i després d'un bon esmorzar comencem a
pujar des del primer quilòmetre ja sense descans fins a Llanos del
Hospital. Durant aquest trajecte les cames comencen a picar des de
l'inici, però tot i així intento posar a prova a la màquina de Toni Aru,
sense poder despegar-me d'ell, i un cop arribem a la part en cimentada
és ell qui posa la directa i hem treu uns quants metres! jejeje amb tot
aquest ritmazo ha passat només una hora i ja som a Llanos....D'aquí
direcció a la Besurta on comença el sender de pujada on ens veiem
obligats a baixar de la bici pràcticament tota l'estona fins al puerto
de Benás.
 |
| Coronant Puerto de Benás |
Són gairebé 2 hores amb la bici al coll, on ens trobem
diversos excursionistes que ens miren amb cara de "que foten aquests
bojos amb bici per aquí!". A mig camí però, apareix una cabreta....la
Silvia ja ens ha atrapat pujant corrent per aquests senders enrampats!
Impressionant el ritme que porta, digne d'una autèntica campiona! Un cop
al puerto de Benás, ella ens abandona i gira cua, i nosaltres arribem
al punt on comença el somni o el calvari, no sabem on ens durà el somni
que durant 2 anys hem tingut al cap! A aquest punt es comença a girar un
fort aire que ens fa afanyar-nos per baixar ràpidament. Només treure el
cap al coll, no veig el camí de lo empinat que és, i ja em temo lo
pitjor, que seria haver de carregar la bici molta estona de baixada
també....
 |
| Pedalant camí de Puerto de Benás amb la nord de les Maladetes |
 |
| Recuperant forces a Puerto de Benás |
 |
| Primers compassos baixant Puerto de Benás |
Però fem uns primers metres realment complicats a peu i
després aviat ja ens atrevim a pujar sobre la bici, tot i contemplant
les meravelloses vistes amb un llac al fons i el zig zag del camí al
nostres peus. Anem combinant trams ciclables amb algun tram on hem de
posar el peu a terra, però en general força bé. Mentrestant ens creuem
pel camí diversos senderistes francesos que al·lucinen de veure 2 tios
en btt x aquells paratges! i és que de ben segur molt poca gent ha fet
mai aquesta ruta en btt! Anem baixant més i més, i al fons veiem
l'Hospice de France, punt on s'acaba el sender i comença de nou la
pista. Fins arribar allí però, abans haurem de recórrer una munió de
corbes molt tancades, un zig zag interminable! ... mentre contemplem el
paisatge i les millors fotos de l'excursió. Diverses hores de baixada
per arribar per fi a Hospice France, on comença a ploure i tenim
l'excusa perfecta per celebrar la gesta amb una bona cerveseta! Para de
ploure al cap de poc i continuem la ruta, de camí a les terres d'Aran,
enfilem pista direcció al coll de Baretja. Primer pista molt bona i
després comença un sender de pujada que pensava que hauríem d'haver fet a
peu i que finalment vam poder fer pràcticament sense posar el peu a
terra. Molt bonic! Arribem al coll de Baretja, on ens dóna la benvinguda
la boira aranesa i afrontem un vertiginós i llarg descens, primer per
pista fins al coll del Portilhon, i d'allí ja per carretera fins a
Bossost. Hem assolit ja la part més dura de tota l'etapa, i ens mereixem
una bona cerveseta per celebrar-ho!
 |
| Paratges francesos d'alta muntanya |
Arranquem de nou de pujada fins a Arties per carretera, amb vent en contra, feina tinc per poder seguir a roda l'exigent ritme del Toni, però sense gairebé ni adonar-nos-en ens plantem a Arties. Fi de l'aventura!!!! Avui han estat només 70 Km. i 2200 metres de desnivell, però quins quilòmetres més durs i salvatges!!! d'escàndol!!! i per això decidim celebrar-ho amb un bon tapeo a l'Urtau.
En
els 3 dies hem recorregut 275Km i 7000metres de desnivell positiu. Una
ruta que probablement no havia fet mai abans ningú. Una autèntica
aventura que ja ens dóna ales per somiar amb la següent de cara l'any
vinent! Andorra....
Ens
ho hem passat genial i amb la sort dels campions que tot i punxar els 2
hem pogut acabar, (i jo amb la bici encintada de cinta americana els 3
dies) i no ens hem mullat gens tot i haver sentit molts trons propers en
moltes ocasions!
Repetirem!!!
Una autèntica experiència Sal&Frutas!!! (Tot i que hi afegiria
curtiment patiment en alguns moments jejejeje)
Agustí Mestre
Toni Bergel
