SalyFrutas Experience SyF: Ultramarató Trencacims 2016

Paüls - 09/04/2016

La Trencacims és una cursa de muntanya de 50kms i més de 4.000m de desnivell positiu que forma part del circuit que transcorre pels Ports de Besseït i té com a sortida i arribada el poble de Paüls. Però com ja diu a la pròpia web, és molt més que això. Durant tot el cap de setmana el poble sencer de Paüls celebra i es desviu amb l’event, convertint la prova en una autèntica festa en que voluntaris, organitzadors i corredors es senten partícips d’una experiència única.

La meva experiència comença el Divendres a la tarda, anant a recollir el dorsal i la bossa del corredor amb la meva dona. Assistim a la presentació de la cursa on es donen premis als millors dibuixos sobre la cursa realitzats pels nens petits del poble, es dona a benvinguda als corredors i es fa el briefing. Anem cap a Tortosa, on passarem el cap de setmana, sopem pasta (gracias Tere!) i a descansar.

A les 5:00 em sona el despertador, esmorço sense massa gana per l’hora. Em poso l’equipament de Salyfrutas i marxo cap a Paüls. Tinc poc més de 15’ de trajecte, així que arribo a les 6:00 i passo l’exhaustiu control de material obligatori abans de les 6:15. (Manta tèrmica, frontal, paravent, vena elàstica, aliments energètics… la veritat és que em sembla perfecte que siguin rigorosos amb aquests temes per evitar ensurts innecessaris).

És completament fosc, fa un vent de dimonis i queden 15’ per que es doni el tret de sortida. Ja ho sé, els que no sou uns aficionats incondicionals a l’esport pensareu que estem bojos per matinar tant un dissabte per anar a córrer per les muntanyes, de nit i amb aquell vendaval sense que ningú ens persegueixi, jeje!! Però precisament llavors va arribar un dels moments màgics de la cursa. Els veïns de Paüls van encendre les torxes, va sonar un missatge de benvinguda llegit per nens del poble i va començar a sonar “la presó del rei de França” de la Companyia Eléctrica Dharma. Tothom amb pell de gallina, focs artificials i sortida èpica a les 6:30.

Comencem fent un recorregut per dins dels carrers del poble, i de seguida encarem la primera pujada, la Mola Grossa, passant pel Tormasal i la font de Montsagre de Paüls mentre es feia de dia i per un lloc molt emblemàtic, el pas de la Finella, en que el camí va per dins de la roca.

A continuació, vam iniciar una baixada fins arribar al barranc d’Engrilló, continuant per la llera del mateix barranc fins emprendre una pujada un pel tècnica per arribar al tossal d’Engrilló (km 9,4) on hi ha un avituallament sòlid i líquid espectacular. La veritat és que al llarg de la cursa un es pregunta com s’ho fan els voluntaris per fer arribar tant menjar i beure en llocs que semblen tan inaccessibles.

A partir d’aquest punt, ens vam dirigir al cim més emblemàtic del Trail, com és la Punta de l’aigua. Per arribar-hi hem tingut de passar per la font de Montsagre d’Horta, la mola dels Atans, seguint amb la Gilabert, el mas de les Crevetes de Lloà, el Forn de la Fava, faixa de Mossèn Pere i la font de la Canaleta. Un cop arribats a la Font de la Canaleta emprenem la llarga pujada fins al mateix cim de la Punta de l’Aigua, passant per Covetes Roiges i el Bacarisal. El fort vent, sempre present durant tota la jornada, resulta molt incòmode en els trams més aeris, però sense arribar a ser perillós al meu parer.

Seguidament, recorrem un important descens fins les Artigues del Missols (km 22.5) on m’aturo a l’avituallament líquid. Després de reprendre la marxa, i passats uns 500, m’adono que m’he deixat els pals a l’avituallament! Mitja volta, em trobo de cara alguns corredors que em miren estranyats i a tornar-hi. Passem per la Gilaberta, on trobem en els seus primers 100m una baixada prou tècnica. Arribats a la font del Morellà, uns quilometres de transició per arribar a Sant Roc (26,5km), on trobem un avituallament líquid i sòlid. En aquest punt, hi ha el primer control horari, que passo amb 1 hora de marge. Em sento amb forces, el turmell no m’ha donat gens de guerra per ara, però no em puc refiar ja que encara queda molt i la pujada més temuda encara està per arribar, com ja ens avisen els simpàtics voluntaris de l’avituallament.

Després de recuperar energies, seguint el GR-7, anem a la font del Teix, passant pel coll del Plorón i agafem una pista forestal molt agradable que ens porta a la sendera que es dirigeix a Alfara de Carles, un cop passat per la font dels Ullals i el Mas del Cabossa. En aquest punt comença una pujada dura i psicològica en que en diverses situacions, quan sembla que ja has arribat dalt de tot, fem trams curts de descens i el recorregut torna a enfilar-se de forma diabòlica. Passem per la faixa Pinosa i arribem a l’aigua del Tord. En aquest punt arriba un fort descens pel fons del barranc de la Vall, fins la meitat del mateix aproximadament, per emprendre la pujada a la Tossa. Un cop hem fet el cim de la Moleta de la Tossa ens endinsem bosc endins passant per el Canal de Manteca, fins arribar als bassis del Putxol, allí fem un gir a la dreta seguint al GR-7 fins arribar al Coll del Camp, i un fort descens fins arribar a la Caseta del Castillo (km 39,2). En aquest punt hi ha un altre avituallament sòlid i líquid que aprofito per recuperar forces, de cara al tram final de la cursa.

Un cop recuperat l’alè i carregats els dipòsits, emprenc la pujada de les solanes del camp per arribar als Baixadors del Coll d’Enguàs. Es tracta d’una baixa molt técnica on tinc molta cura de trepitjar bé, ja que a aquestes alçades, quan començo a creure’m que tinc la cursa a la butxaca, una torta suposaria un gerro d’aigua freda. Seguidament, pugem el darrer cim, el Joan Gran, passant pel Plà de la Hedra. S’agraeix molt l’encert de l’organització en plantejar un recorregut en el que els trams més frondosos coincideixin amb el tram final de la cursa en el que el sol apreta més. Des d’aquí descens per terreny suau i agradable per assaborir els darrers quilòmetres, començo a sentir rebombori, indicatiu que estem a punt d’arribar al poble. L’entrada a meta, amb el caliu de la gent animant, la música sonant i l’speaker anunciant la meva arribada va ser molt emocionant.

Després de la dutxa i un cop recuperats, la festa va continuar a Paüls amb l’homenatge als voluntaris que, en un gest preciós de l’organització, van fer entrar tots junts a la meta acompanyats d’una batucada i enmig de l’ovació de tothom. Mes tard, emotiva entrega de premis, en que van fer pujar al podi i donar el micro als tres primers de cada categoria masculina i femenina, i també a altres participants il·lustres i organitzadors de la família Trencacims.

En resum, un recorregut molt exigent però amb paisatges preciosos. Una organització perfecta, cuidant tots aquells detalls que tant valorem els corredors. Un poble i uns voluntaris volcadíssims amb l’event que et fan sentir com a casa i fan de la cursa una gran festa. Un 10 de cursa, segur que repetirem! Enhorabona!