La Pobla de Segur-9,10,11/09/2016
Un any més, arriba el Setembre, i és l’hora d’iniciar una nova ruta de 3 dies consecutius de pur btt, tot i aprofitant els allotjaments dels quals disposem els integrants. Aquest any, amb la incorporació d’un nou integrant, el Josep Mola (qui diria 2 anys enrere que estaria a l’alçada d’un repte com aquest!), i així doncs, se’ns presenta un nou repte en 3 intensos dies….La Pobla de Segur – Arties – Sispony (Andorra) – La Pobla de Segur
Un any més, arriba el Setembre, i és l’hora d’iniciar una nova ruta de 3 dies consecutius de pur btt, tot i aprofitant els allotjaments dels quals disposem els integrants. Aquest any, amb la incorporació d’un nou integrant, el Josep Mola (qui diria 2 anys enrere que estaria a l’alçada d’un repte com aquest!), i així doncs, se’ns presenta un nou repte en 3 intensos dies….La Pobla de Segur – Arties – Sispony (Andorra) – La Pobla de Segur
Arranca
el dia amb cel tapat, fem esmorzar contundent i ja són gairebé les 9 del matí
quan arranquem a cop de pedal direcció a Senterada per carretera (I epppp! un
grapat de porquets petits ens surten davant i corrent fan cap al seu corral!), i
un cop allí agafem desviament cap a Naens, (primers cops de pedal amb alegria!
per comprovar la gasolina que porten els balaguerins Specialized jejeje) i un
cop allí aquest any canviem de recorregut i anem direcció a Cadolla, Pinyana i
Corroncui enlloc d’anar cap a Cérvoles i Adons com vam fer l’any passat. Anem per pista en bon estat a bon ritme,
passant per paratges i poblets solitaris i en poca estona ja ens plantem a
Corroncui, on parem a omplir aigua i ja que hi som, tastet del millor formatge
d’ovella del Pirineu, que aprofitem per endurnos-en un tros per sopar també!

El
cel torna a ennegrir i un cop som a Vinyal, les primeres gotes i trons ens
adverteixen que és millor fer via per carretera fins al túnel de Vielha. Com ja
és tradició en aquest tram, comencem la pujada amb alegria, i a l’alçada de
Senet, un servidor fa un canvi de ritme per posar a prova als balaguerins
Specialized…Toni aguanta a roda, però sembla que Mola no aguanta l’exigent
ritme i cedeix… L’esperem a l’alçada del pantà de Basserca, i ja a pocs metres
de l’entrada al túnel el Toni agafa lloc capdavanter amb ritme exigent, el
segueixo, i Mola torna a patir…. Dins el túnel, els cartells ja ens adverteixen
de “pluja a la sortida”. Passem el túnel a més de 50km/h i a la sortida
efectivament terra mullat i plovent, tot i que per sort, poc. Ens posem
xubasqueros i decidim evitar la trialera que volíem fer i anem per pista molt
ràpida directament fins al Cap dera Vila de Vielha.
Des d’aquí ja pujada suau fins a Arties a ritme intens, com sinó..., doncs estic al meu territori! jejeje però Toni està molt fort i no aconsegueixo desfer-me’n…i a l’sprint sentencia el balaguerí! Ben lluitat!
Fi de
la primera etapa, ha estat una etapa dura i alhora bonica, i no hem tingut cap
contratemps mecànic ni metereològic, avui que era el dia que les previsions
donaven més risc de pluja.
Recuperem
forces ben aviat, tot deleitant-nos amb les millors tomates de l’hort, plat
generós de macarrons, i el formatge de Corroncui i a dormir aviat, que demà ens
espera l’etapa reina!
Són
les 5:30 de la matinada i sona el despertador… no m’havia despertat mai tant
aviat per pedalar….només si hi ha d’haver powder!!! Jajaja Però l’exigent ruta
que ha dissenyat el Toni pel dia d’avui ho requereix… Però només aixecar-me
veig que res ja no serà com ahir! Les cames ben inflades i adolorides dels
excessos de l’alegria de l’etapa d’ahir! Jajaja



Bé, arranquem per carretera fins a Bagergue, i a partir de Salardú, tot i la cremor de cames que porto, no em puc estar de deixar emprempta al meu terreny i marco ritme exigent fins a Bagergue sense que els balaguerins Specialized puguin seguir el ritme. Un cop allí, comença pista en bon estat fins gairebé a dalt del Pla de Beret, on en aquest cas, el Toni imprimeix un ritme molt exigent que ni Mola ni jo podem seguir!


Arribem al cim, vistes realment espectaculars als 360º al nostre voltant....i aprofitem per fer diverses fotografies de rigor. Ja portem 2000 metres de desnivell i 70 Km. a les cames, però encara ens queda un llarg camí fins Andorra i cal afanyar-nos! La baixada la fem íntegrament pel sender GR, força exigent tècnicament en molts trams. Toni encapçala la baixada i a les primeres de canvi veig com salta per davant! per sort no ha sofert cap dany ni ell ni la seva bici, però serveix de toc d’atenció. Jo prefereixo fer a peu molts d’aquests trams complicats, doncs no vull arriscar-me a cap caiguda que m’espatlli la resta de la ruta. A mesura que anem baixant, el sender es fa més ciclable, i just abans d’arribar al poble d’Estaon, el sender es converteix en un empedrat molt bonic, però que alhora no val a badar ni un segon.
Un cop som al poble d’Estaon, sender més fàcil fins a Ribera de Cardós,
parada obligada a recuperar forces i una bona birra!

I ara des de la Massana, regalitooo de rampots fins a Sispony! Redeu com
cremen les cames!!! i per fi som a casa, a sopar i a descansar, que demà ens
espera una altra dura etapa...
Quina millor manera de celebrar la diada que a cop de pedal, i amb una
immillorable companyia! I la gent que vagi perdent el temps sortint al carrer
amb banderetes....jajaja
Ens
aixequem i fa un dia radiant i fresqueta! Esmorzem fort i a pedalar s’ha dit!
Sembla que les cames ja s’han acostumat a aquestes rutes exigents i avui no
piquen tant...jejeje. Això si, el culet si que ens recorda la pallissa que
portem a sobre, i es que només posar-nos damunt el seient el mal es fa palès de
veritat...



Des
d’aquí ja agafem pista amb 5 primers quilòmetres de duríssimes rampes i després
ja afluixa una mica però continua sense descans fins arribar al coll de
Conflent (2185mts.), on encara hi havia restes de la pedregada de 2 dies
enrere!!
A
partir d’aquí, descens molt ràpid per pista, on el Toni va a mig gas per
vigilar la seva roda i a mi ja em va bé perquè tot i així gairebé ni el puc
seguir! Quin jabalí!!! Un cop ja som més avall, terreny pla i suau pujada fins
al refugi de Sant Joan de l’Erm, on les Epic Specialaized tornen a fer palès de
la seva superioritat en aquest tipus de terreny.
Parada
a agafar forces amb un bon entrepà de llonganissa i una birra fresqueta, i ja
queda menys, però encara queda molt!
Només
sortir de Sant Joan de l’Erm agafem desviament en direcció al Pic de l’Orri, i
unes duríssimes rampes que ens agafen amb les cames fredes i l’estòmag ple, fa
que pugem al límit... 4 o 5 Km/h com a màxim! Sense dubte les rampes més dures de
tota la ruta, i que jo sempre havia fet amb cotxe i no em semblaven tant
dures...jejeje, tot i que al Toni sembla que no se li feien tant dures vist el
ritme que imprimia...jajaja quin animal!
Arribem
a l’encreuament on a mà dreta ens duria en pocs quilòmetres fins al Pic de
l’Orri, però nosaltres ens dirigim cap a la baixada, ja direcció a Rubió per
una ràpida pista, on abans d’arribar al poble, agafem desviament a l’esquerra,
que ens porta planejant just fins al cim del Port del Cantó, on el travessem i
agafem una pista, que després es converteix en una pista fantasma, però fem cas
als Tonitracks i fem cap a un paratge espectacular, on comencem el descens fins
al poble de Junyent. Donem unes voltes fins aconseguir trobar una font, doncs
la calor apreta de nou, estem ja amb bidons buits i ens queda l’última gran
pujada de la ruta, que jo no veig pas clara, perquè al plànol que tinc, només
surt pista fins a falta de 3 quilòmetres del coll....ja tremolo amb la possible
“toniliada” amb la bici al coll, però un cop més confiarem amb Tonitracks...


Anem
empalmant trialeres fins arribar a Gerri de la Sal, on ja agafarem
carretera fins a la Pobla. Sembla però
que els balaguerins Specialized tenen pressa per arribar i a relleus els dos
(jo suficient feina tenia en seguir-los a roda...) anem avançant a 30 / 35km/h!
Una barbaritat després de la pallissa que portem a les cames!
I per fi arribem a la Pobla, sans i estalvis, i havent aconseguit recórrer 360km amb més de 9700metres de desnivell positiu...una veritable barbaritat!
Un
plaer haver compartit aquest gran repte amb aquests jabalins balaguerins, que
no fallen mai!
I ara
a pensar en el 2017....on tindrem els límits??? Sembla que els balaguerins ja tenen grans
reptes per inicis d’any...
S’atrevirà
algun altre frutero a un gran repte com aquest?
Sigui
el que sigui, força al pedal!!!
Track 1r dia: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14745263
Track 2n dia: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14745365
Track 3r dia: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14745303
Distància total: 346km
Desnivell total: 9100m+
Track 1r dia: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14745263
Track 2n dia: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14745365
Track 3r dia: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=14745303
Distància total: 346km
Desnivell total: 9100m+
Components :
Toni
Bergel Prieto
Josep
Mola
Agustí
Mestre Chalamanch
No hay comentarios:
Publicar un comentario