Carros de foc amb esquís, 2 dies 6 refugis

18 i 19 de Març: 

La ruta "Carros de foc" és la travesa circular més famosa del Pirineu català, dóna la volta al Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici i va de refugi en refugi per un paisatge impresionant.

A l'estiu, és la época de l'any preferida per la gran majoria de gent per fer-la, per tal de gaudir de la infinitat de llacs i contrastos de colors, verds dels prats d'alta muntanya i grisos del granit que dóna forma a les muntanyes.

Arribant al coll de Delluí

 Al l'hivern és una altra història, el blanc predomina en la gran majoria de racons del Parc, els llacs queden tapats i els rius es congelen com si el temps s'haguès aturat, en aquest moment el millor transport són els esquis.

Creuant l'estany de Colomina

Després de varios anys tenint la ruta al cap, es junten les condicions idónies per poder-la fer: molta neu (97% de la ruta esquiable), meteo estable, risc baix d'allaus, i el Toni Bergel, un bon company d'aventures. La idea era fer-la amb 3 dies, però només disposem del capdesetmana, així que tocarà un bon tute. Estudiem bé la ruta i descartem 3 refugis, JMª Blanc, Saboredo i Restanca, tot i així passarem per 6.

Recorregut de la ruta

Perfil altimètric de la ruta amb els diferents colls

1r dia Sallente - Refugi Ventosa: 33km. +2400m.
Divendres ja fem camí i anem a dormir a Sallente 1772m. (Vall fosca), la meteo és bona però amb temperatures primaverals al mig dia, així que decidim aixecar-nos d'hora. Tot i la bona intenció, al final comencem a caminar a les 6:45h. La primera mitja hora hem de portar els esquís a l'esquena per una forta pendent, però enseguida ens fiquem a lliscar per damunt del mantell nival flanquejant per sota del famòs carrilet fins a l'Estany Gento (2172m.). Aquí ens tornen a treure els esquís 20min per enfilar-nos per un camí directe mig grimpant just damunt de l'estació superior del telefèric.

Primeres llums a la Vall Fosca

El sol va despuntant, i altre cop amb els esquís als peus arribem  ràpid al refugi Colomina (2414m.), anem per feina i creuem l'estany de Colomina i del Mar per la meitat aprofitant que estan gelats, en poc menys de 2 hores arribem al coll de Peguera (2718m.). Ja que ens hem de treure les pells per poder baixar, descansem una estona i mengem alguna barreta.

El Toni preparat per baixar per la cara Nord del coll de Peguera

El primer tram de la baixada està encarat al Nord i té una pendent considerable, ens trobem la neu duríssima, la baixada no és fàcil però ens permet anar ràpids. La vall va alternant fortes pendents amb plans fins arribar al prat de Monestero, allí comença un bosc força entretingut que ens porta directe al refugi de Mallafré (1885m.), la neu dura fa que puguem fer aquest tram relativament ràpid, 1hora aproximadament. La calor comença a fer acte de presència i aprofitem per esmorzar.

Al Pla de Monestero.

Altre cop amb pells ens enfilem per la pista acompanyats pels majestuosos Encantats i l'estany de Sant Maurici, poc a poc anem agafant alçada fins que arribem al refugi d'Amitges (2380m.) amb 1h 30min,  aquí el sol ens dóna de ple i arribem mig marejats, fa molta calor i no fa gens d'aire, tenim dubtes d'arribar al Ventosa...

de camí a Amitges

Entrem al refugi i fiquem el cap directe a la pica per refrescar-nos. Una coca-cola i uns plàtans ens donen vida, els guardes ens regalen unes gorres que ens salvaran d'una insolació.

Arribant al refugi d'Amitges

Amb les piles cargades continuem la pujada direcció el coll de Ratera (2594m.)  fent algun "sube-baja", el cansament ja comença a fer acte de presencia però el sol ja no apreta tant. Sense pells i amb neu primavera gaudim d'una baixada directa al Lac Obago, aqui remem una mica fins al lac Long i anem directes al estany gran de Colomers, on arribem al refugi (2135m.) del mateix nom. Una altra coca-cola, barretes i xocolatines són imprescindible per agafar forces...ens queda l'última pujada del dia.

Arribant a Colomers

Refugi de Colomers

Aquest tram va guanyant alçada d'una manera molt progressiva, cosa que s'agraeix molt ja que les cames estan cansades, en 1h arribem a l'últim coll del dia, Port de Caldes (2600m.), aquí les vistes són magnifiques, la panoràmica dels Bessiberris, Montardo i Punta Alta no ens deixa indiferent.

De camí al coll de Colomers

Comencem la baixada per una neu fàcil, tot vorejant les agulles de Travesany, la idea és no perdre gaire alçada i en poc temps arribem al nostre objectiu a les 17h., el refugi Ventosa i Calvell(2220m.). Molt contents, però alhora molt cansats després d'unes 10h d'esquí de muntaya on hem pogut gaudir de 36 kms quasi tots amb solitud i envoltats d'un entorn únic.

Baixant amb els Bessiberris de fons

Al refugi ens esperen una colla d'amics, l'Antonio, la Montse, el Jordi i el Fran, que havien sortit divendres i havien fet el mateix que nosaltres però amb dos dies. Es moment de comentar la jugada amb unes birres ben fresques, planejar el dia següent i recuperar forces amb un bon sopar a la vora del foc.

Els nostres amics estudiant la ruta del següent dia

2n dia. Ventosa - Sallent: 23kms +1600m.
El dia s'aixeca tapadot i la meteo diu que per la tarde entra mal temps, així que hem d'anar per feina, això sí, abans carreguem forces amb un esmorzar boníssim. Aquest tram el fem conjunt amb els nostres amics. Sortim del refugi sense pells per fer una baixada que ens porta als estanys de Colieto.

Sortint del Ventosa (Foto Jordi Solé)

Aquí fiquem la directa cap al coll de Contraix (2748m.), amb neu es puja bastant ràpid ja que tots els blocs de granit estan tapats, tot i així l'última part ens hem de ficar els crampons i piolet perquè la pendent supera els 35º i la neu està molt dura.

Cap al coll de Contraix

Arribant al coll de Contraix (Foto Jordi Solé)

El fort vent no ens deixa gaudir massa del punt més alt de la ruta, i decidim baixar ràpid fins a l'estany del mateix nom, aquí s'ha d'estar alerta, ja que hi ha un circ amb parets verticals i s'ha d'esquivar pel seu costat esquerra que té unes bones pendents per baixar. En poca estona ens fiquem per un barranc i  més tard un bosc, es nota que està encarat al sud, ja que té poca neu, anem trampejant com podem fins arribar al refugi de la Centraleta (1920m.).

Ens tornem a ficar les pells i en 10 minuts arribem al refugi Estany Llong (1985m.), parada obligatoria per agafar energia i descansar una estona. Amb cert optimisme veiem que la meteo millora, així que no ens ho pensem gaire i continuem la pujada pel bosc de les Corticelles que ens deixa als peus de les agulles de Delluí, l'entorn es fantàstic i molt salvatge.

Agulles de Delluí

Aquí iniciem un flanqueig cap a la vall de Delluí, no val cap error, ja que el buit supera els 400m. de caiguda. Poc a poc i marcant molt bé els cantells dels esquís superem, per mi, el pas més exposat de tota la ruta. Girem en direcció Sud-est per entrar a la vall de Delluí, una vall ampla i suau, ja tenim la collada de Delluí (2577m.) a la vista i pas a pas ens apropem fins coronar-lo.

Inici de la travesia exposada (Foto Jordi Solé)

De camí al coll de Delluí (Foto Jordi Solé)

Ens trobem que per l'altra vessant s'ha format una cornisa on s'ha danar amb compte, ens hi llancem i no provoquem cap allau, la neu està bastant estable. Arribem al l'estany de Cubieso i saltem al estany de Mariolo, al principi els creuem pel mig ja que ho veiem segur pel gruix de neu i gel, però al entrar al Estany Tort, quasi es veu l'aigua i decidim no jugar a la loteria. Ens endissem pel barranc de la Lora i esquiem fins arribar a la part superior del circ del pantà de Sallente.

Esquiant per damunt de l'estany Tort

Aquí ens treiem els esquís i pujem a peu fins a l'estació superior de telefèric. Ja veiem el cotxe, però encara ens queda atravessar el carrilet  i els seus túnels perforats a la paret, fins arribar a la perpendicular del pàrquing, on comencem a baixar esquiant fins que la neu ens deixa, per finalitzar la ruta carreguem els esquis 20 min fins al pàrquing.

La cara de satifacció és màxima, tot ha sortit molt bé i hem assolit l'objectiu. Una gran experiència amb bona companyia. Ruta 100% recomanable amb bon nivell d'esquí. Segurament la repetirem un altre any, però en sentit contrari per tal d'asaborir tot el que hem pujat.

Components:
Toni Bergel
Josep Mª Cano Colomina